El Club Nàutic d'Eivissa

Des de fa un temps -anys per a alguns-, ens arriben notícies altament preocupants sobre la possible sortida del nostre Club Nàutic de l’indret que ocupa des de 1930 quan li va ser assignat per concessió administrativa signada ni més ni menys que pel mateix rei Alfons XIII i de la inauguració del primer edifici de la societat feta el 15 d’agost de 1932. 

Aquesta societat, impulsada per un grup d’entusiastes ciutadans encapçalats pel capità de la Marina Mercant i aleshores pràctic del port d’Eivissa, Francesc Costa, havia estat constituïda en una reunió convocada pel president el 27 de febrer de 1925 en la qual va ser nomenada una directiva fundacional composta per president, vicepresident, secretari, vicesecretari, tresorer; comptador i fins a dotze vocals que a partir d’aquell moment es varen fer càrrec de l’organització des de la seu provisional cedida gentilment als locals de la societat Casino de Ibiza (s’Artístic). La directiva estava centrada en aquell moment gairebé en unes regates de bots al rem dins el port amb l’assistència com a públic entusiàstic d’una bona part dels ciutadans de Vila. Podem dir, idò, que a hores d’ara el nostre Club porta noranta-nou anys organitzant regates d’una modalitat o l’altra.

A partir de la inauguració de l’edifici, el Club Nàutic ha estat també el lloc ideal de reunió de bona part d’aquella societat eivissenca de comerciants, empresaris i treballadors amb l’únic vincle entre ells de l’afició als esports nàutics.

 Com tots sabem, la pràctica dels esports nàutics i especialment de regates a vela en qualsevol de les seues modalitats esportives durant tots aquestos anys ha estat el senyal d’identitat del Club, basta veure el quadre existent amb més de cent plaques representatives de trofeus obtinguts pels nostres regatistes, la majoria a les nostres aigües però també a diversos indrets de la geografia espanyola i a altres països.

I és precisament ara, quan només estam a un any per complir un segle, després d’haver fet història a la nostra societat illenca, quan s’imposa sobre nosaltres l’ombra d’un mal averany.

Ja sabem que és difícil que gent de fora entengui què és i què ha estat el Club Nàutic d’Eivissa per a la societat illenca, però em consta l’esforç que s’ha fet i encara es fa des del mateix Club durant tots aquestos darrers anys per part dels dirigents i les autoritats per convèncer els que han de decidir el futur d’una entitat que podem dir que ens representa a tots, tant si se n’és soci com si no.

Vull pensar que el seny i la cordura al final s’imposarà i que l’any vinent podrem celebrar al mateix lloc de sempre una festa digna d’un centenari.  

Suscríbete para seguir leyendo