Què voldran les ones que ara venen

Sempre és d’agrair que hi hagi espais on es permeti organitzar presentacions literàries, projecció de documentals, exposicions, conferències, recitals, xerrades, contacontes... Llocs oberts per al debat, la reflexió, l’esperit crític, la cultura. I a les Pitiüses no anam sobrats d’aquests tipus de indrets. Aquest és el present del Club Nàutic d’Eivissa.

A una illa on el seu futur més immediat passa pel culte a zones exclusives, amb discjòqueis, budes gegants, balineses, discoteques amb “música” electrònica o reguetón, viles luxoses, beachs clubs invasors d’espai públic... un no pot més que fer-se una pregunta retòrica: què voldran aquells que ens volen prendre allò que sentim tant nostre? Ens podem permetre, com a societat, aquest enorme buit que podria suposar la paralització de tot aquest seguit d’activitats?

Són molt pocs els espais que resten a l’illa amb un trajectòria semblant a la del Club Nàutic d’Eivissa. Perfecte per a les persones que simplement volen gaudir dels valors que encara es conserven a Eivissa, en calma, escoltant el suau vaivé de les ones, sense cordons de vellut vermells amb tancaments daurats ni escrutadors porters gegants amb “pinganillo”.

El Club Nàutic d’Eivissa va més enllà de les activitats nàutiques, pròpies del seu tarannà i esdevé un espai que enriqueix la vida cultural, en el sentit més ampli, de la nostra illa. Obert a propostes culturals, amb accés lliure i gratuït, de diferents disciplines i punt de trobada de persones amb sensibilitats diverses. Hi compta amb una programació dinàmica que abraça una ampli ventall de disciplines.

Ha estat capaç de crear, a cau de mar, un ambient acollidor, òptim per afavorir l’expressió i la comunicació entre públic i ponents. No es fa necessari ressaltar els beneficis d’un indret dinamitzador que estimula la creativitat, que comparteix punts de vista, que fomenta el debat, tot això mentre es comparteix una copa de vi de la terra (a un preu raonable) i es gaudeix de les magnífiques vistes que s’ofereixen.

Com suaus ones que van trencant, sense interrupcions, gairebé durant un segle, han estat moltes les activitats realitzades, molts èxits, encara que només puc referir-me a les nombroses actuacions de caire cultural que he tengut la sort de poder gaudir al Club Nàutic i que esper que es puguin mantenir durant molts d’anys. 

Jacint Verdaguer, al seu conegut poema ‘Vora la mar’, ens diu, en una veu en present i en futur, que es troba buit i es fa una pregunta retòrica:

«A la vida o al cor quelcom li prenen

les ones que se’n van;

si no tenc res, les ones que ara venen

digueu-me què voldran?»

Llarga vida al Club Nàutic d’Eivissa!

@MonEivissa

Suscríbete para seguir leyendo