Espais de trobada i d’art al Náutico

Fa pocs dies inauguràrem al Club Náutico de Ibiza una exposició de Charlotte Mensford. Ella és un clar exemple dels centenars de grans viatgers que durant el segle passat es dedicaren a recórrer el món fins trobar el lloc on volien acabar les seves vides. Varen conèixer molts de llocs i varen triar, en aquest cas com en molts d’altres, l’Illa Blanca, que té un poder d’atracció tan gran que és impossible fugir-ne. Eivissa es converteix en la seva terra d’adopció.

Na Charlotte pinta, ha exposat a nombroses galeries arreu del món. Però tot està canviant tan ràpid que a Eivissa han desaparegut les galeries tradicionals, aquelles sales on podies trobar les obres dels artistes que hi viuen. Na Charlotte, com tants d’altres, no pot mostrar la seva obra si no hi ha un espai que l’aculli. I aquí entra en acció el Club Náutico de Ibiza.

Aquesta petita illa té molts d’artistes, i les sales municipals i del Consell, tot i que programin activitats, no tenen prou espais per poder atendre la gran demanda que hi ha per exposar. El Club, encara que la seva activitat més important sigui l’aquàtica, l’esportiva, la marinera, sempre ha estat al costat de la societat eivissenca. Per això va anar més enllà i va programar exposicions.

Les persones que aquests darrers anys han passat per la seu social del Club, han pogut veure una gran col·lecció d’exposicions, amb un clar predomini dels artistes eivissencs, però també de convidats d’altres terres banyades pel mateix mar que ens envolta. Han vist moltes obres, de molts d’artistes diferents, de dones i homes que han fet de la pintura la seva vida. S’han pogut passejar i veure obres d’art que no s’ haguessin pogut veure si no haguessin tingut disponibles les parets del Club. Però no tan sols han sortit guanyant els espectadors, també els artistes han guanyat un espai de trobada, un espai on conèixer-se un poc més, on poder parlar i d’on neixen molts de projectes que després es veuran a les altres illes o a la Península. Eivissa no pot perdre aquest espai de trobada, no pot perdre el Club, no pot perdre una de les sales amb les millors vistes d’Eivissa que s’enjoien amb obres d’art.

No parlaré de les moltes altres activitats que fa el Club perquè no acabaríem mai, en fa tantes que, fins i tot, és difícil llistar-les, però culturalment ha aportat molt: hem assistit a exposicions, a presentacions de llibres, presentacions de catàlegs... que han aconseguit que el Club Nàutic sigui un referent cultural de la capital de l’illa, i tot això per la seva gran vocació social. Si ho reduïm tot als sous, malament anam.

El club ha fet durant molts d’anys molt bona feina que no es pot tirar per la finestra com si res, per una senzilla raó: Eivissa necessita aquest club, necessita un espai de trobada , una seu que ha costat molt aixecar, un espai que te vocació social i que col·labora amb les associacions contra el càncer, amb el Projecte Home, amb la Fundació Vicente Ferrer, etc. 

És hora d’empènyer, hora de fer pinya, aconseguir que els bons moments que ens ha donat el Club Nautico no siguin història, no siguin passat: necessitam un club nàutic del present, del futur. És feina de tots aconseguir-ho, no deixem que ens diguin “aquí hi va haver el Club Naútico de Ibiza.” Que segueixi creant espais de trobada, espais de i per a la gent d’ Eivissa.

Antoni Torres Martorell | Art & B - Comisari Exposicions

Suscríbete para seguir leyendo