Júlia viatja a l'interior

Viatja és clar a l’interior de la seva illa, dels seus paisatges i de la seva gent. I també d’unes cases, d’uns entorns pagesos i gairebé màgic que representa i a la vegada simbolitza un món on va néixer, on va captar les imatges primeres de clima camperol que al llarg dels anys configurarien un futur pictòric professional esdevingut realitat ferma i potent, aleccionador, didàctic quan es tracta de portar al llenç una realitat viscuda i sentida i d’aquesta manera ho podrà comprovar el visitant a la mostra -oberta fins el proper 22 de març- a Sa Nostra Sala , al carrer Aragó i comissionada per Joan Albert Ribes. Avui per avui Júlia Ribas és un dels pilars més sòlids de la nostra pintura. Talent i força, domini del color -però de tots els colors-, dotada de tècnica i d’ofici, de llenguatge matèric encisador i, per què no? espectacular a la vegada sensual, amb prou càrrega emotiva al moment precís i exacte de comunicar-se amb el món, amb les persones que l’envolten. De la seva mà coneixem llocs, camins, cases. Així entrarem a l’interior, a l’exterior de llocs coneguts, Ca n’Andreu, Can Nadal de Baix, Can Prats, Can Mariano Rafal, Can Lluquí, Can Ros, Can Frare Verd...

Tot un itinerari, un seguiment de bellesa extraordinària que connecta a la perfecció amb les paraules de Sara Ramón, consellera de Cultura, a Diario de Ibiza, «el traç poètic de la exposició i la constatació de l’amor a la terra i l’arrel a l’illa que la vist créixer com a persona i com artista». Creadora, torno a insistir, de primeríssima classe i condició. Ribas amb treball i constància ha evolucionat dins uns paràmetres de qualitat perdurable però innovadors també. I la mostra contestable la tenim aquí, a la mostra ‘L’illa interior’ d’una Júlia Ribas autodidacta que presenta de forma regular quan el 1996 oferí la seva primera exposició individual. Terra, paisatge, exaltació de la vida que investiga de manera meticulosa, camí, probable de la perfecció. Una exhibició recomanable, de visita i estudi i anàlisi inevitable. Molt bé Júlia, molt bé.

Suscríbete para seguir leyendo