Un model d'exemplaritat per als nostres representants

Aquest proper diumenge triarem els diputats i senadors que seran els que defendran el interessos i drets de tots el espanyols, i ho faran baix una forta disciplina de partit, cada un d’ells amb uns interessos propis que, en ocasions, no s´identifiquen clarament amb els de sa població, ni moltes vegades amb els dels seus mateixos votants.

Sa política ha derivat en un curtplacisme que impedeix afrontar reptes que precisen un esforç i un consens mínim d’electors i, sobretot, d’electes. En quatre anys es poden fer moltes coses amb una mica d’humilitat, paciència, esforç, esperit de concòrdia, voluntat de pacte, coratge i il·lusió i si tots els nostres representants ho entenguessin així, podrien escometre qualsevol repte i segur que comptarien amb sa complicitat i el recolzament dels ciutadans d’Espanya.

Es model as que em referia a s’encapçalament es el d’un gran polític eivissenc que crec que no es prou conegut. Jo vaig saber d’ell llegint es llibre de ‘Historia de Ibiza’ des mossèn Isidoro Macabich quan l’any 2015 estàvem preparant una PNL que va presentar es partit Proposta per ses Illes as nostre Parlament sobre ses reivindicacions històriques des poble d’Ibiza sobre ses Salines. Aquesta proposició no de llei va ser aprovada per tots els grups polítics des Parlament de ses Illes Balears, amb s’abstenció de Ciudadanos. Va seguir es seu curs... i sa darrera noticia que vàrem tenir va ser que dormia a un calaix des Ministeri d’Agricultura a Madrid.

Sa figura històrica a sa que em referia es don Marcos Juan Riquer. Aquet home va encalçar es Govern d´Espanya, entre Madrid i Sevilla, reclamant es pagament de sa càrrega de Justícia que havia aprovat es Congrés dels Diputats, i emociona llegir es relat que en fa don Isidoro Macabich, com demanava que li enviessin queviures i quant de temps va estar (aproximadament tres anys) lluitant fins que va aconseguir, no tot però una part, d’allò que es Congres havia aprovat. Si es nostres representants, siguin des partit que siguin, es conjuressin per fer possibles ses reivindicacions de ses nostres illes, de sa que es pagament de sa carrega de justícia citada n’es un símbol entranyable, tindrien a Madrid, tots junts, una força formidable.

Tots els nostres partits, especialment els dos majoritaris i hegemònics, han reclamat a Madrid, quan allí manava justament l’altre partit majoritari, es pagament des deute històric (es REB), ses dotacions adequades de funcionaris que cobreixen places, els fons estatutaris, etc. i, fins i tot, amenaçaven amb recórrer als Tribunals de Justícia. Els dos grans partits feien exactament el mateix, un autèntic despropòsit en es que vèiem com s’invertien els papers segons qui manava a ses Illes i qui manava a Madrid.

Els ciutadans, quan se’ls hi demanen sacrificis i esforços, si els hi demanen representants creïbles i complidors de sa seva paraula, recolzaran qualsevol decisió si s’ha pres de forma exemplar, es allò de «que buen vasallo sería si tuviera un buen señor». S’incompliment actual i crònic que té s’Administració amb sa ciutadania, i no nomes sa de ses Illes sinó de tota Espanya, no pot seguir existint. Si fan falta funcionaris o transferències de diners, a la fi son temes pressupostaris, i si els nostres representants escoltessin es clam de sa població, reclamant un retorn dels impostos que es paguen en forma de serveis als que tenen dret, viuríem tots molt millor i, sobretot, ho faríem sabent que els qui ens governen ens respecten.

Tenen els polítics que triem diumenge, tots ells, s’ocasió de comprometer-se a, en quatre anys, donar as poble de ses Illes allò que es mereixen: en definitiva, es compliment per part de l’Estat d’un contracte social tàcit que tenen amb tots els seus ciutadans, fixant ses necessitats de ses nostres illes, escoltant sindicats, associacions... i progressivament, any darrere any, atracar-nos a uns pressupostos generals que permetin complir ses obligacions de l’Estat amb ells.

Inclús, i com a proposta d´escalfament i assaig, per preparar properes accions conjuntes encara més importants i en es sentit apuntat, seria realment aplaudit per tota sa població que aquests representants s’ajuntin i es plantin a on faci falta perquè es tramiti as Congrés dels Diputats sa proposició no de llei de ses Salines i, si els hi falta força, decisió o seguretat, pensin que no estan tot sols i lluny de ca seva com estava don Marcos Juan Riquer i, si flaquegen, llegeixin el que conta d’ells don Isidoro Macabich a sa seva gran obra. Si la llegeixen i s’emocionen, encara tenim esperança.

Si ho fan així, molts d’eivissencs ho agrairan i aniran a votar inclús amb alegria a ses properes eleccions que venguin després d’aquestes tant importants d’aquest diumenge.

Així que ànim i coratge a tots.

Suscríbete para seguir leyendo