Massificació

Fa temps vaig llegir una història —si non vera, ven trovata— de l’interrogatori d’un advocat als testimonis durant un judici per assassinat. Quan va arribar el torn d’interrogar el forense sobre les ferides del cadàver, ho va fer de manera abrandada:

- Advocat: Com pot estar vostè segur que el cos que va examinar estava mort?

- Forense: N’estic segur, perquè el cos el varen portar un dilluns i el cap no va aparèixer fins a dimecres.

Vaig pensar en aquesta història llegint dies passats que en un gran debat hoteler recent a Ibiza es va qüestionar què vol dir ‘massificació’ i es va demanar evidència científica per estar segur que Ibiza estigui massificada en temporada. No seré jo qui no estigui a favor de tenir molta evidència científica i seria una molt bona notícia que els hotelers contribuïssin a finançar centres de recerca i estudis científics independents, no estudis de part, sense contrast, com el que han presentat altres vegades. Però aquests estudis no fan falta per saber que Ibiza està massificada, i parlar de ‘percepcions’, ‘opinions’ o ‘anar a cegues’ no és més que una manera de fugir d’estudi i seguir amb l’estat de coses que ens ha portat fins aquí.

A més la campanya electoral és —o hauria de ser— el millor moment per fer aquests debats i aquestes reflexions i crec que no s’ha reclamat prou als candidats a la Comunitats, al Consell i als ajuntaments que concretin quin model volen per Ibiza i si treballen per representar sectors determinats o pel conjunt de la ciutadania. A més de la impressió de massificació, hi ha sovent la impressió que les administracions no fan la feina i no miren prou per l’interès general. No sé si per aquesta impressió també cal més evidència científica. I alerta, no fos el cas que dir que hi ha una captura del regulador pels empresaris del sector turístic sigui generar alarmisme.

El debat sobre la massificació turística no és res inventat a Ibiza. Ibiza és un cas de llibre de massificació i dels problemes ambientals, urbanístics, econòmics, socials i causats per la massificació, però no és l’únic lloc massificat. Fora de les Illes, a nivell europeu, tres destinacions que surten sistemàticament a la premsa internacional i als estudis científics com a molt massificades són Venècia, Amsterdam i Barcelona. I fora de grans ciutats, llocs com la muntanya de Montserrat o el parc del Montseny a Barcelona o l’illa d’Skye a Escòcia.

Amsterdam i Barcelona s’assemblen a Ibiza en que atreuen segments de turisme jove atrets pel ‘sexe, droga i rock and roll’. A Barcelona, des de fa una dècada i mitja o dos, el debat sobre els efectes del turisme és un dels grans debats de ciutat. A Amsterdam s’ajunta a la demanda turística l’atracció de professionals qualificats per treballar a les multinacionals que s’hi instal·len, moltes en general i moltes més després del Brexit. A Venècia, amb un espai molt limitat i característic, han arribat a col·locar barreres a la sortida de l’estació de tren.

Una característica dels llocs turísticament massificats és que l’habitatge rebenta de seguida. No hi ha habitatge, i els lloguers s’enfilen i expulsen molts residents, sobretot joves. Però compte, perquè si a Amsterdam o Barcelona pugen els preus dels lloguers, això expulsa els que no poden pagar a viure a municipis fora de la ciutat central, on paguen lloguers més baixos, i ho compensen amb més temps al tren o l’autobús per anar a treballar al centre. Però a una illa com Ibiza no pots anar-te’n a viure enlloc més. A més, a Ibiza no hi habitatge pels treballadors de serveis bàsics, com els metges o els policies, que no volen venir, perquè amb el que guanyen no poden viure, comparat amb el poder de compra del mateix salari a una ciutat de províncies de la Península. I tot i això, molts empresaris turístics el que troben més fort és que el govern no proveeixi habitatge pels seus treballadors de temporada.

No hi ha habitatge, i tampoc no hi ha aigua, però dies passats llegia com hi ha gent que demana camions i camions d’aigua, cada dia, per omplir les piscines de les mansions i regar els jardins tropicals. Paratges d’alt valor natural i paisatgístic s’omplin de gent, de cotxes o de iots cada dia durant quatre mesos causant massificació i accidents. L’espai públic no regulat acaba sent un camp de batalla, sense regles, on cadascú fa el que li surt del barret i l’últim que apagui el llum.

La qualificació de turismefòbia cada vegada que algú planteja alguna objecció als efectes del turisme és una mica absurda. Per dos raons, la primera perquè el que genera rebuig al turisme és la falta de regulació de l’activitat i la sensació de que els costos recauen sobre la població i els beneficis se’ls apropien uns quants. Segon, perquè de fet, tots som turistes i a tots ens agradaria ser-ho més setmanes l’any que les poques que podem ser-ho. No sóc tan innocent per no entendre que el fenomen és molt complicat, però qualsevol cosa passa per començar dient les coses tal com son. Jugar amb les paraules és enredar. El cos d’Ibiza està al llit, amb ferides greus, i el cap encara no ha aparegut.

@joanribastur

Suscríbete para seguir leyendo