(Dolce e chiara è la notte e senza vento,
e aqueta sovra i tetti e in mezzo agli orti,
posa la luna, e di lontano rivela serena ogni montagna...)
La sera del dì di festa
Giacomo Leopardi
Per aquest humilíssim (però menys) poeta emèrit per la gràcia de Déu i repartidor de pizzes a domicili el punt culminant, en ple i cruel estiu de l’illa, a l’horabaixa i després d’un llarg bany a la mar quieta de ses Figueretes, consistia en viatjar a la pizzeria Danino i cruspir-se amb un atent servei de cambrers professionals un excel·lent plat de carbonara feta i preparada amb meticulositat i amor equilibrat i perfecte. «Es un plato humilde, de los carboneros que bajaban de la montaña, iban a la ciudad y comían lo que tenían a mano, pasta con algo de bacon, cortado y un huevo, nada más. Pero aquí la gente quiere la carbonara con nata, la quieren más untuosa...». Són paraules explicatives de Próspero Bognani, Da Nino, que amb la resta del personal, Toñi, Roberto, Lupe i Carlos, que és el guapo de la pel·lícula, configura l’equip sempre cohesionat i pràctic de la pizzeria Da Nino. Un lloc de concentració gastronòmic que el proper dimarts, a les dotze de la nit tancarà i definitivament. I amb la tancada també marxarà part d’un col·lectiu de clients que al llarg de 42 anys han mantingut una severa fidelitat. Ciao amics meus, ciao...