Torres Font i els canelons

L’amic Torres Font, singular i a la vegada plural, ciutadà exemplar nascut a Muro i traslladat posteriorment a Ibiza, atés que el cicle nadalenc estava a punt de tancar-se té l’amabilitat i el detall de convidar-me a dinar. I el poetà emèrit acepta amb gust i d’immediat. La pau cristiana, el sentit de la germanor, permet i presiona la creació d’una atmòsfera adient. La cosa va de perles i a la terrassa d’Ebusus -la Sandra tot ho controla- i com estrella principal de l’àpat apareix sobre l’escenari gastronòmic un surtit de canelons amb bexamel que pel que sembla és de primeríssima qualitat. Llavors la realitat ho confirma. Una menja, una delectació d’alt nivell. Vi de Rioja, dos botelles i cafè irlandés. No es fuma perquè la Francina ens fa fet la punyeta. Però la votaré, ja ho crec que la votaré. Entre conversa sobre lo diví i lo humà, en referències a Carles Fabregat, Abel Matutes (Juan), Fanny Tur, Carles Machancoses o Vicent Boix figura de llegenda, li presento a l’amic Torres Font la llista de personatges que anit passada reberen dels Reis quantitat de negre carbó pel seu pèssim comportament; Vargas Llosa (ara sense polvo), Arcadi Espasa, Félix de Azúa, Juan Luís Cebrián, Toni Roca, Fernando Sabater, Kuka Gamarra Gamarra, Margalida Prohens, Isabel Ayuso de Perón. A Feijóo una tristísima balada gallega. I Rajoy?, una pilota de tennis marca Roland Garrós i una foto del Tour francés. Clausurada la trobada cadascú a casa seva. Feliç any nou si l’assassí Putin ho vol.

Suscríbete para seguir leyendo