L’inventari de biodiversitat marina de la mar balear integra 1.657 espècies marines, que pertanyen des del món microscòpic (organismes planctònics) fins a les espècies més conegudes com a estrelles de mar, esponges, algues, meduses, peixos, etc. Aquesta informació és fruit de quaranta anys de programes de seguiment i campanyes de recerca realitzades majoritàriament pel Centre Oceanogràfic de Balears. Una notícia molt recent és que en l’àmbit nacional, en concret des del Ministeri de Transició Ecològica, s’accepten les reivindicacions del Govern de les Illes Balears per tenir en compte la superfície marina protegida com a factor de distribució de fons europeus. A la darrera conferència sectorial de Medi Ambient, celebrada recentment, s’han aprovat, entre altres qüestions, els criteris de repartiment i distribució territorial de la partida de Fons Next Generation de la Unió Europea, destinada a actuacions de conservació de la biodiversitat marina. Finalment, les Illes Balears serà la comunitat autònoma més beneficiada de totes les altres de l’Estat d’aquesta partida, en concret, amb 6.421.956 euros dels 30 milions d’euros que hi ha disponibles. Aquests nous criteris es basen en el nombre de quilòmetres lineals de costa i la superfície marina protegida per figures de competència autonòmica o gestionats per la comunitat autònoma, per tenir la continuïtat ecològica reconeguda. L’objectiu és assolir un bon estat de conservació dels ecosistemes mitjançant la restauració ecològica quan sigui necessari i revertir la pèrdua de biodiversitat, garantint un ús sostenible dels recursos naturals i la preservació i millora dels seus serveis ecosistèmics.
També resulta interessant un estudi de la Universitat de Barcelona on es reconeix la posidònia per la seua lluita contra els plàstics i microplàstics que es troben en la mar Mediterrània. Els residus de plàstic queden atrapats en les prades marines de posidònia i això impedeix que acabin en les profunditats. L’erosió marina, fruit de l’onatge, fa que la posidònia vagi alliberant fibres. Aquestes fibres es van entrellaçant creant unes boles anomenades ‘boles de Neptú’. Els plàstics que havien quedat atrapats entre la posidònia, queden retinguts per aquestes boles fibroses. Durant els temporals són despreses de les prades pel fort onatge i gran part d’elles acaben dipositades en la costa. D’aquesta manera, els plàstics que es troben embullats en les boles de Neptú són expulsats de la mar. La posidònia és capaç de treure aproximadament 1.470 plàstics per quilogram de fibra vegetal. Recordem que la posidònia oceànica, declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, ha convertit en úniques les aigües cristal·lines del nostre entorn marí. Aquesta planta endèmica de la Mediterrània contribueix a l’acumulació d’arena en els fons marins afavorint la transparència de les aigües, gràcies a l’absorció d’una gran quantitat de CO₂ i la filtració de les impureses de la mar. A més, una vegada que és morta, continua dipositant-se a les platges conservant de manera natural la sorra, tan necessària.
Però de tots els efectes positius, la seva contribució al desenvolupament de la diversitat d’hàbitats és enorme. Nombroses espècies vegetals i animals troben en aquestes prades marines un espai de protecció i una font d’alimentació, amb grans beneficis per als ecosistemes marins. Tampoc podem oblidar les praderies de coral, que ofereixen un ambient de protecció a moltes espècies i proporcionen els compostos necessaris per a la fotosíntesi, que genera nutrients que el coral necessita, es produeix oxigen i ajuda al coral a remoure residus. Per tant, també contribueix al benestar marí. Els fons de coral·ligen poden albergar fins al 10% de la biodiversitat mediterrània marina i en concret les poblacions eivissenques de gorgònia vermella, són les més importants del Mediterrani occidental.
Avui més que mai el planeta i la societat demanden un compromís d’actuació ferma, pensant en el llegat que deixem a les futures generacions. És el moment d’actuar i que les diferents institucions afrontem aquest repte des de la unitat, prioritzant la conservació i restauració d’aquests ecosistemes i la seva biodiversitat abans que es converteixi en un camí sense retorn. A Ibiza i a Formentera, i en el conjunt de les Illes Balears, és especialment rellevant protegir i recuperar aquests hàbitats per a afrontar les conseqüències del canvi climàtic i protegir els recursos naturals que són senyal d’identitat única de les nostres illes en el món.
