Les dones estam lluny de tenir el protagonisme que mereixem als espais de decisió, com a veus autoritzades als comitès d'experts, s'han utilitzat moltes metàfores i llenguatge bèl·lic per explicar-nos l'evolució i les conseqüències de la crisi actual. Però avui volem mostrar el nostre reconeixement institucional a la cara femenina de la crisi.
A aquest exèrcit desarmat i sovint silenciós de dones que en la situació actual fan malabars per teletreballar i tenir cura de les persones que depenen d'elles.
Estic convençuda que tenim l'obligació d'aprofitar aquesta finestra d'oportunitat com una ocasió per al canvi, per avanc?ar vers una societat que persegueixi el benestar de totes les persones, a més de la necessària corresponsabilitat de les parelles a les feines de cura cap a les persones depenents i tota la logísitca de la casa. Caldrà que ens impliquem les administracions públiques, les empreses? Aquesta crisi ha trencat definitivament la separació artificial entre els espais públics i privats i ha sortit a la llum el treball invisibilitzat de les dones.
Era una clara contradiccio? la seva relleva?ncia i la seva invisibilitat en l'a?mbit pu?blic, en tant que s'ha tendit a entendre com una qu?estio? privada, vinculada a les fami?lies, i especialment a les dones.
Una crisi com aquesta ens ha fet molt conscients que totes les persones som vulnerables i inter- dependents, i que les cures es troben en totes les dimensions socials i al llarg de tot el cicle vital, des de la primera infància fins a edats avançades.
Aquesta crisi, que ha tancat de cop escoletes, escoles, centres de dia, residències de majors?, ha posat en valor el treball reproductiu de les cures. El trencament de les xarxes d'ajut familiar ha revelat l'escassa efectivitat real de les mesures de conciliació entre la vida personal i laboral.
Caldrá abordar amb valentia i recursos noves mesures que siguin realment efectives.
Moltes de les feines que han estat caracteritzades d'essencials estan fortament feminitzades: metgesses, infermeres, farmacèutiques, psicòlogues, mestres, treballadores socials, personal de residències, comerç d'alimentació, neteja d'hospitals i residències?
Aquestes tasques que han rebut l'adjectiu d'heroïques, sovint són a jornada parcial, reben sous inferiors i tenen més contractes temporals, reduccions de jornada, excedències i abandonament del treball remunerat per cuidar els altres, els sistemes de protecció actuals basats en la cotització condemnen les dones a prestacions d'atur i pensions més baixes.
En aquesta realitat pensam quan parlam de feminització de la pobresa, perquè ara que les administracions hem de fer front a les necessitats existents i les que vindran, és vital que coneguem i denunciem les causes que ens han portat a aquesta vulnerabilitat per posar-hi solució.
Polítiques com l'ingrés mínim vital i el fet que les treballadores de la llar i els i les treballadores temporals hagin pogut accedir a ajuts ha estat una excel·lent notícia, però lamentablement les necessitats imperioses de les persones s'acumulen dia rere dia. I Formentera no n'és una excepció: les sol·licituts d'ajuts no paren d'arribar.
Entre els nostres veïns i veïnes hi ha moltes persones que han vist agreujada la seva situació, i aprofit per agrair novament la generositat de les entitats de Formentera que han destinat els pressupostos participatius d'enguany a les polítiques socials per pal·liar els efectes de la crisi i la feina intensa de les que tenen en el seu sentit de ser l'ajuda contínua de qui ho necessita.
Correm el perill que aquesta nova crisi econòmica accentuï les actuals desigualtats, econòmiques i de gènere. Les polítiques públiques que hem de dissenyar han de reformar el sistema productiu cap a una economia més inclusiva i sostenible.
Després de la crisi, no podem permetre que les cures tornin a la invisibilitat de les nostres cases, d'aquesta nova crisi econòmica, que sumarà els efectes a l'anterior, no en podem sortir tornant a les retallades en polítiques de sanitat, educació, dependència o igualtat.
La crisi i el confinament han posat en situació de gran vulnerabilitat les dones i fills i filles de les víctimes de la violència masclista, ha evidenciat la precarietat del sistema d'atenció a les persones majors a residències o que viuen soles, majoritàriament dones.
A Formentera ens comprometrem a no retallar en polítiques públiques d'igualtat i pel benestar de les persones: el servei d'atenció domiciliària, el centre de dia, la futura residència, les escoletes i les escoles d'estiu, entre d'altres.
Renovarem el nostre compromís amb els serveis bàsics universals, públics i de qualitat que garanteixen la vida digna de tots els formenterers i totes les formentereres. La gestió responsable, diligent i participada amb les entitats socials dels recursos públics ha de garantir que els ajuts estatals, autonòmics i propis arribin a tothom que ho necessiti per no fer cap passa enrere en els objectius socials del desenvolupament sostenible de Formentera.
