Per iniciar el nou any, Pilar „seductora, simpàtica, alegre„ fa al poeta emèrit per la gràcia de Déu que soc jo un molt especial regal, una boina. Sí, una boina. I una boina a pesar de tot no és petit regal, estèticament és funcional, a les dones el hi agrada „no a totes és clar...„ i a més a més protegeix de la pluja, el vent i el fred tres personatges molt actius a les illes, per el Mediterrani sencer, els darrers dies i a l'hora d'escriure aquestes ratlles la cosa, l'espectacle continua. La boina, les boines, a excepció de les de color verd que molt agradaven a John Wayne, són múltiples i d'utilitat variable. Atès el diccionari «boina és una mena de gorra rodona d'una sola peça, de llana, molt sovint de color negre...». Aquesta en concret „la boina de la Pilar, vull dir„ és d'un fosc obscur, premonitori de l'hivern, no com la boca del llop però gairebé, gairebé Una boina, aquesta boina, que en definitiva em transforma en persona alegre, divertida, emocional, molt a l'estil de president de l'Institut d'Estudis Eivissencs „o d'Ebusus, tot s'ha de dir„ o d'aspirant al Senat en substitució, possiblement de la meva amiga Patricia. Boina, tenir una boina, porta sort i si es dubta es podria con consultar a Pedro Sánchez que de petit/petitet la portava i mirau a on ha arribat.. A canvi, Pablo Casado, enemic de boines, gorres i capells va de derrota en derrota final a la búsqueda i captura del precipici, de l'apocalipsi. Gràcies amiga Pilar, moltes gràcies. Ara soc un home feliç.
