Surt la magrana en qüestió a mig pont, quan aquest deixa de ser mitificat al calendari i, d'altra banda, aquest mateix pont ja perd -però no tota- la seva força integral que, de sortida, se'n beneficiava. La vida. Les coses de la vida són així. Ara cal dir que dissabte marca el seu punt d'inflexió encara que no de reflexió. Depèn. Tot sempre depèn. O no. En altres temps, quan el pare espiritual, ideològic, d'aquesta manada de salvatges anomenada Vox empresonava la gent -ells, els criminals, deien súbdits-, aquesta setmana de desembre que demà es clausura rebia el nom de la Puríssima Concepció. Vuit de desembre i la festivitat era doble, religiosa, quasi obligatori anar a adorar l'anomenada Verge Maria. Però a la vegada la festa era militar, la Concepció la venerable patrona d'una de les institucions més privilegiades i prestigioses del país, la Infanteria, cap i casal del nostre ordenament militar. Tot canvia. Ara es parla del pont de la Constitució i són dies d'esbarjo, oci i rock and roll. Temps de transformació i de canvi.
Avui, poca religiositat i zero esperit militar. Més sexe -hahaha!- i viatges apresurats i de vertigen d'un week-end per anar a esquiar. O coses encara pitjor. Constitució -jo la venero- i la Concepció. Polítics a la gresca i capellans foten la tabarra a tots i a tothom. Pròleg a unes festes de més volum i consideració, les alegres festes nadalenques. Però no provoquem esdeveniments.
