Aquests dies, colpits encara per les imatges dels greus efectes de la llevantada a Sant Antoni i a altres llocs, s'ha resolt l'assignació dels fons de l'ecotaxa. Com sempre, continua viu un debat sobre aquest impost i l'ús dels fons recaptats. Voldria contribuir-hi, telegràficament. Cada una de les 13 notes donaria per a un article sencer, però això seria abusar de la paciència del lector:
1. Deixant de banda la discussió sobre el nom i altres temes, l'ecotaxa és un impost correctiu, que ha de tenir per objectiu disminuir la pressió turística i corregir els efectes de l'activitat turística sobre la població i el medi ambient: congestió, contaminació, etc. Així, és un instrument com els impostos sobre les emissions contaminants de la indústria o com els impostos sobre el tabac, la benzina o l'alcohol.
2. La administració que s'encarrega de l'ecotaxa a les Illes és la Comunitat Autònoma, però podrien ser els consells o els ajuntaments. Per exemple a França la taxe de séjour és competència municipal, igual que a Itàlia la tassa de soggiorno. Als Estats Units hi ha estats amb room tax o bed tax, però també recàrrecs o impostos locals.
3. Es pot argumentar que si l'impost fos purament correctiu (pigouvià), la recaptació o més ben dit, l'ús de la recaptació, no seria el més important.
4. Per comparar: La proposta d'impost sobre el CO2 als Estats Units que varen signar fa uns mesos molts premis Nobel d'Economia i tots els presidents vius de la Reserva Federal i del Consell Econòmic Assessor de la Presidència, tant republicans com demòcrates. Proposen posar preu al carboni mitjançat un impost sobre els combustibles fòssils (que agrada als demòcrates), però tornar els diners als ciutadans (que agrada als republicans), fent que l'operació sigui fiscalment neutra pels contribuents.
5. Es podria fer el mateix amb l'ecotaxa: recaptar-la i enviar un taló amb la part alíquota de la recaptació a cada família contribuent de les Illes. És possible que una família de quatre membres que rebés un taló de 300 o 400? en concepte d'ecotaxa s'ho miràs d'una altra manera.
6. Si la recaptació no es torna als ciutadans, és perquè els turistes que venen han de sufragar el cost en serveis públics que consumeixen. Suposem un Ajuntament amb un pressupost de 70 milions d'euros i una població de 50.000 habitants. Això vol dir que cada habitant 'paga' d'una manera o altra, 1.400 euros a l'any (uns 4? cada dia) per sufragar els serveis de neteja, seguretat, enllumenat, etc. L'ecotaxa és la contribució dels visitants pels serveis que utilitzen, però no han pagat amb els seus impostos.
7. Per incidir sobre la pressió turística, l'ecotaxa hauria de ser molt més alta i per a que cobrís el cost de manera anàloga a com ho fan els ciutadans residents s'hauria de de pujar bastant.
8. La recaptació s'ha de gastar a la jurisdicció més propera. En el cas de les Illes, la geografia ofereix de manera natural la jurisdicció òptima, que no és altra que l'illa. Gastar a cada illa la recaptació de cada l'illa.
9. La recaptació s'ha de gastar en coses relacionades amb el medi ambient, el patrimoni i la qualitat de vida: reparar o millorar els recursos naturals i els espais públics que pateixen un sobre ús. Es pot gastar en recursos turístics com parcs naturals, patrimoni natural i històric, en espais públics, en definitiva, que són a la vegada elements principals de la qualitat de vida dels residents i elements potents d'atracció turística. Però seria una contradicció gastar-ho en promoció turística o en compensar empreses privades.
10. No és coherent, i afecta a la imatge de l'impost, que la recaptació de s'utilitzi per pagar qualsevol cosa o s'utilitzi en coses que corresponen a altres administracions. Per exemple, en qüestions no ateses per l'Administració de l'Estat, que té competències en seguretat o en transport, que no pot oblidar.
11. Si l'ecotaxa s'utilitza per a qualsevol cosa és perquè la Comunitat Autònoma està pelada. Molts ajuntaments de les Illes tenen excedents, que no poden gastar per una combinació de la Llei Montoro i la ineptitud dels que governen, però la Comunitat disposa de molts pocs recursos fora dels compromesos en despesa recurrent. D'aquí ve tanta remor i tanta baralla pels fons de l'ecotaxa.
12. La Comunitat Autònoma està pelada en bona part perquè les Illes tenen un dels pitjors sistemes de finançament d'Espanya, amb un dèficit fiscal enorme, que els governs del PSOE i del PP han perpetuat per dècades. En això coincideixen. El drenatge fiscal balear, per habitant una mica més gran que el de Catalunya implica una discriminació dels ciutadans de les Illes en forma de dèficits en infraestructures i serveis públics, que afecten molt negativament a la qualitat de vida dels residents.
13. Ara que, de cara a les eleccions del 10N, els polítics prometen de tot i molt, és un deure cívic enviar a fregir espàrrecs els candidats que no comencin els seus mítings comprometent-se a acabar, de manera urgent, amb un sistema de finançament tan injust per a les Illes Balears.
@joanribastur
