En Julio Camba considerava que els toros, que l'apassionaven, no eren una qüestió ètica ni moral, sinó veterinària. Ve a ser el que penso jo dels presos llacistes, ara que s'acosta la sentència. No estic dient amb això que la sort dels Sánchez, Cuixart, Turull i companyia sigui un problema veterinari, o no només, sinó que seria bo acotar-ho al seu àmbit precís, ja que és simplement una qüestió jurídica. Ni l'ètica, ni la moral, ni la política, ni la gastronomia ni la filatèlia tenen res a veure amb els sis exemplars que surten a la plaça, ni amb els dotze que estan llestos per a sentència, a uns els afecta la veterinària i als altres la justícia. Això és tot. Aquesta és -suposo- la millor actitud per disfrutar d'una corrida i dels dies moguts que s'acosten. Que d'altres es plantegin dilemes esotèrics, si així ho volen, que en Camba i jo ens encendrem un havà -simbòlic en el meu cas- i ens dedicarem a fruir de l'espectacle.
La mateixa Pilar Rahola assegura sovint que l'exili és tan dur com la presó, així que a veure si rebaixem una mica la comèdia carcelera, que la columnista del règim mai parla per parlar. Fins i tot s'ofèn quan algú insinua que potser, només potser, l'expresident pròfug de la justícia viu millor que en Junqueras. I ben pensat, no li falta raó. Els que van fugir, viuen a cos de rei en un xalet i amb tota llibertat, sí, però a canvi no estan lliures de l'amenaça que aparegui en qualsevol moment per allà la Rahola, ara per cuinar una paella, ara per cantar una miqueta, ara pel que sigui, sempre que el que sigui surti als mitjans.
Amb tal perspectiva, no és estrany que uns quants consellers preferissin quedar-se a Catalunya tot i la possibilitat d'acabar a la presó, el que és estrany és que alguns s'arrisquessin a quedar en llibertat, sabent que serien objectiu raholista. Hi ha ocasions, i aquesta n'és una, que la presó és un alliberament.
Un preferiria ser engarjolat, acusat dels més abjectes crims, abans que viure amb el patiment constant que qui truca a les sis del matí no sigui el lleter, que ja no passa, sinó Pilar Rahola, que ve a xerrar una estona. Tinguin els presos això sempre present, i així, quan arribi la sentència, per dura que sigui, la trobaran fins i tot positiva. L'exili sí que és dur.
