Fa uns dies el diari The Guardian publicava un article on s'argumentava que les notícies són dolentes per a la salut i que deixar de llegir diaris (i llegir només llibres o articles llargs de revistes) fa a la gent més feliç. Jo ja ho sospitava, perquè sempre m'ha agradat l'aforisme d'E. P. Thompson: «Un pessimista no és més que un realista ben informat». En fi, efectivament, llegir notícies fa poc feliç. Per exemple, dissabte passat aquest diari publicava que, segons el Govern balear, hi ha risc que a l'agost no hi hagi prou aigua dessalada a Eivissa. I diumenge, un article, 'Es riu de sa Coma', explicava que la nova depuradora de sa Coma produirà un cabdal diari de 25.000 metres cúbics d'aigua neta que s'arriaran a la mar. La combinació de les dos peces desassossega el lector.

Sense estar al cas dels detalls tècnics, sembla estrany que a l'hora de posar al dia l'actual depuradora de Vila, desbordada fa molts anys, es decidís fer-ne una de nova en lloc de modernitzar i ampliar l'actual. Sembla que la depuradora actual està en sòl amb la qualificació i l'espai suficients per modernitzar-la. Però es va decidir fer una depuradora nova, fora del terme municipal de Vila, i utilitzar les instal·lacions de l'actual depuradora com a estació de bombeig de l'aigua bruta fins a sa Coma, fins a una cota de més de 100 metres sobre el nivell del mar. Diuen però, i no sembla un detall menor, que encara que està en tràmit l'obra de la nova depuradora (no per abans de 2023, i això amb sort, no ens passàssim de ràpids) no s'han començat a tractar les expropiacions per fer les conduccions que han de portar l'aigua bruta fins a la nova depuradora i l'aigua depurada fins a la mar.

Hauríem de recuperar els diaris de 2006 (fa 13 anys!) per veure els arguments amb els quals es va decidir fer la depuradora a sa Coma en lloc de deixar-la on està. Sembla que el punt principal seria treure la pudor de la zona de Talamanca, Jesús i es Puig d'en Valls. Clar, si la nova depuradora ha de funcionar com l'actual i fer pudor, aleshores el negoci haurà estat mudar la pudor de lloc, en lloc de fer pudor a Vila i a Jesús, hauran dut la pudor al voltant de sa Coma. Jugada mestra. Però si no hagués de fer pudor, perquè una depuradora de 2020 no pot ser igual que una depuradora de 1970, aleshores no caldria mudar-la de lloc. És un lluç que es mossega la cua. En qualsevol cas, la idea de fer la depuradora a sa Coma, amb el que costarà pujar l'aigua bruta fins allà dalt i tornar-la a baixar fins a la mar, és realment estranya. De fet, recorda el que els experts anomenen un 'elefant blanc': un gran projecte d'inversió pública, d'un cost exagerat, que no es justifica en termes d'anàlisi tècnica ni econòmica. Són projectes d'inversió, decidits políticament, amb una rendibilitat social negativa.

No és veritat, en general, que avui en dia, aquestes infraestructures s'hagin d'allunyar necessàriament dels llocs habitats. Un lloc per als xalets i els hotels i un lloc per a la merda és una idea antiga i una mica reaccionària. Per exemple, la gran depuradora que dóna servei a més de la meitat de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona està sota la plaça (dissenyada, per cert, pel despatx de l'arquitecte eivissenc Elías Torres) del Fòrum de les Cultures, just arran de la platja. Aquesta zona és ara mateix la que té un creixement immobiliari més potent de Barcelona. I els nous pisos, caríssims, estan a tocar de la depuradora, una de les depuradores cobertes més grosses del món, amb una capacitat de tractament més de 20 vegades superior a la prevista per a sa Coma.

Cada vegada menys, però, encara circula un malentès segons el qual la protecció del medi ambient i les polítiques ambientals són manies d'ecologistes més o menys pirats. Res més lluny de la realitat. En una economia avançada, les polítiques ambientals són bàsiques per garantir la qualitat de vida de la població. La gent aspira a ser cada vegada més rica en renda, però també vol respirar aire net, fer esport o passejar per camps i boscos sense brossa, veure ocells i gaudir de platges netes. Les societats riques demanen, com a part integral del seu desenvolupament, baixar la contaminació i millorar el medi ambient. I a més, en una economia dedicada intensivament al turisme, que vol dir una economia especialitzada en oferir serveis de lleure sobre un territori, les polítiques ambientals són directament polítiques de competitivitat turística, perquè són les polítiques que vetllen per l'estat de l'entorn. Ho hem dit moltes vegades: en turisme, competitivitat i sostenibilitat són indestriables.

La política del cicle de l'aigua és una de les primeres polítiques ambientals a tot el món, de les més bàsiques. Totes les societats miren d'assegurar l'accés a l'aigua potable i a tractar l'aigua bruta de seguida que ho poden pagar. I és de sentit comú no perdre ni una gota d'aigua neta. Per això, voler arriar l'aigua depurada de sa Coma a la mar deu ser una broma. I bromes, per favor, les mínimes.

@joanribastur