Fa un parell de setmanes dèiem que un dels factors que juga en contra de la percepció social dels impostos és el frau fiscal. Aquesta setmana, la premsa ha recollit un estudi de l'Associació de Tècnics d'Hisenda que incideix en aquest tema. Resulta que la meitat dels autònoms declaren menys de 12.000 ? anuals. Declaren menys que els seus treballadors. Hi ha tres milions de treballadors contractats per aquests empresaris que declaren més que els seus caps. El món al revés, sobretot tenint en compte que estam parlant, en molts casos, de professionals liberals d'alta qualificació, amb despatxos o consultes privades. En definitiva, s'ha d'eliminar del tot, i quan abans millor, el sistema de mòduls.
Però avui no voldria parlar d'això, sinó dels efectes dels impostos sobre el comportament de consumidors i empreses. En general, els impostos causen distorsions en el decisions econòmiques, de manera que si el govern puja els impostos, això pot fer que es treballi, s'estalviï o s'inverteixi menys, perquè baixa el rendiment net de l'esforç, l'estalvi o la inversió. I a l'inrevés, si el govern vol afavorir l'estalvi o la inversió, planteja rebaixes en la tributació dels rendiments del capital o crèdits fiscals a la inversió.
Hi ha un tipus d'impostos que serveixen per corregir altres distorsions. Són els anomenats 'impostos especials', per exemple els impostos sobre l'alcohol, el tabac o la benzina. Aquests impostos fan pujar el preu del producte corresponent, i quan puja el preu d'un bé, en baixa el consum. En aquest cas, que l'impost faci baixar el consum del tabac, l'alcohol o la benzina és positiu, perquè aquests productes estan associats a problemes de salut de la població. Aquests problemes de salut són el que es coneix com 'externalitats' i els impostos que serveixen per corregir aquestes externalitats es coneixen com 'impostos pigouvians', en honor del seu inventor, un economista anglès que es deia Arthur Pigou i que enguany ha fet 60 anys que es va morir. Voldria discutir tres exemples en l'àmbit de la salut.
El tabac és un dels productes amb efectes més nocius sobre la salut dels fumadors i dels fumadors passius. Recorden quan, fa pocs anys, la llei que va prohibir fumar en bars i restaurants havia de ser poc més que la fi del món? I no va passar res. Però així i tot el tabaquisme segueix sent una epidèmia que mata més de 50.000 persones cada any a Espanya. L'experiència internacional mostra que pujar de manera dràstica el preu és un molt bon instrument per baixar el consum, sobretot entre els adolescents que troben una barrera d'entrada més alta al tabac. Les societats mèdiques espanyoles han demanat que la pujada arribi, de manera progressiva, als 10 ? per paquet.
Les begudes ensucrades són un altre producte pel qual es reclama un augment dels impostos per reduir-ne el consum i lluitar contra l'obesitat. A Europa, el 2018, hi havia 10 països amb impostos sobre les begudes ensucrades, entre els 0,48 ?/litre de Noruega i els 0,022 d'Hongria. Fa pocs dies que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anular el reglament de l'impost sobre les begudes ensucrades (molt modest: 0,08 ?/litre) que va establir la Generalitat de Catalunya el 2017 i ara mateix hi ha un debat obert sobre la vigència de l'impost. Un debat, desgraciadament, més centrat en aspectes legals i polítics que en el tema central, que hauria de ser la salut.
I, per cert, que el problema amb el sucre i el risc d'obesitat infantil no s'acaba amb les begudes. Fa uns dies va sortir un estudi molt interessant d'un grup de metges de la Universitat de Alcalá de Henares, amb col·legues americans, on troben que, en el cas de Madrid, les escoles tenen, de mitjana, 17 botigues de llaminadures en un radi inferior als 100 metres i que la majoria son a barris deprimits. Les escoles de zones més desafavorides tenen un entorn menys saludable, des del punt de vista de disponibilitat de menjar, que les escoles de zones més riques.
Finalment, l'abús de l'alcohol és un altra epidèmia: prop de tres milions de morts anuals al món (prop de 40.000 a Espanya). Record un viatge a Escòcia, fa molts anys, on un amic i jo viatjàvem amb la il·lusió de comprar els nostres whiskies de malta preferits i d'altres que descobríssim i ens vàrem trobar que eren bastant més cars que a Barcelona. Els impostos sobre l'alcohol al Regne Unit són dels més alts d'Europa i a Espanya dels més baixos. I crec que la propera vegada encara trobarem més diferència de preus. El 2012 el Govern d'Escòcia va pujar l'impost i va imposar un preu mínim per a la venda d'alcohol. L'Associació del Whisky Escocès va recórrer al Tribunal Suprem i aquest va donar la raó al Govern en una sentència de 2017 de la que voldria traduir un paràgraf per acabar: «L'objectiu no és que s'elimini el consum d'alcohol, ni fer que el seu cost arribi a ser prohibitiu pels bevedors. L'objectiu és atacar el mal ús i el consum excessiu d'alcohol, que es manifesten en els problemes socials i de salut que pateixen els pobres en comunitats deprimides.»
