Desconec per quina mena d'estrany sortilegi se'ns ha oblidat que l'extrema dreta ha entrat al Congrés dels Diputats amb 24 escons. I ara, a les portes d'unes eleccions locals, autonòmiques i europees, les enquestes indiquen que pot també entrar a moltes altres institucions. En qualsevol altre democràcia estarien força preocupats pel perill que pot representar. Aquí, de moment, la preocupació envaeix només als qui tenim memòria.

Seria bo que consideréssim el perill latent que representa per a la democràcia l'entrada de l'extrema dreta, especialment als ajuntaments, la institució més propera a la ciutadania. No es tracta només dels exabruptes diaris dels seus representants i candidats que ens esglaien i ens fan riure i que ajuden a que els mitjans de comunicació els blanquegin, els normalitzin. Es tracta que les seves propostes polítiques atempten contra els Drets Humans més elementals i contra certes conquestes socials que ens ha costat moltes dècades aconseguir.

Les propostes contra la immigració, l'eliminació d'algunes institucions públiques, la seva negació de la realitat plurinacional de l'Estat espanyol, l'aposta per reimplantar de nou el servei militar, la negació de la crua realitat de la violència de gènere, la marginació de les polítiques de memòria històrica i, a Eivissa en particular, la seva aposta desmesurada pel creixement i descontrol urbanístic, ens han de fer reflexionar sobre la necessitat de fer un vot en defensa pròpia. No ens podem permetre que entrin a la vida pública local a emmetzinar-la amb debats propis d'un altre moment històric. No hem de permetre que entrin a questionar i triturar les poques conquestes socials, culturals i mediambientals aconseguides els darrers anys.

I no. No hem de pensar que aquest fenomen ens cau llunyà. L'extrema dreta ha presentat candidatura a tots els municipis de les Pitiüses. Estan a les portes de jugar un important paper institucional. I és tasca de tots enfrontar-s'hi amb el vot a la mà.

Per això el vot a Unides Podem val per tres. En primer lloc perquè serveix de dic de contenció de l'extrema dreta. Davant l'extens argumentari neofeixista nosaltres proposem els valors de la Il·lustració -la llibertat, la igualtat i la fraternitat- i amb ells la defensa de polítiques més properes a la ciutadania. Les necessitats de la gent, de les classes populars i treballadores són i han de ser l'única bandera que hem d'aixecar.

En segon lloc perquè únicament la presència d'Unides Podem a les institucions garanteix polítiques d'esquerres que busquen més igualtat, més llibertats i més justícia social. De res serveix ser a les institucions si no és amb un programa de progrés a la mà. I això val tant per a l'ajuntament, com per al Consell i el Parlament balear i per a Europa. Perquè cal recordar que des de l'Europa neoliberal arriben les directrius més retrògrades en matèria laboral, fiscal i social que els Estats membres -governin populars o socialdemòcrates- abracen amb devoció.

I en tercer lloc perquè únicament la presència d'Unides Podem pot fer girar al PSOE cap a postulats progressistes; aquells que defensa en campanya electoral i deixa al calaix quan governa. No és casualitat que la patronal, els grans bancs i la Borsa hagin beneït un pacte PSOE-Ciudadanos al govern central. Els poderosos -que són uns pocs- ja han deixat clara la seva aposta per un govern que afavoreixi polítiques neoliberals; els que sembla que no són poderosos -que som la majoria- tenen el poder i el deure de plantar-hi cara en defensa pròpia.

Per a això serveix la política i per a això serveix el vot. Però cal votar amb consciència i amb memòria. I sobretot, cal votar en defensa pròpia ara, no sigui que després?