El 8 de març de l'any 2018 va passar a la història com un punt d'inflexió en el moviment feminista. Milers de dones -també acompanyades per milers d'homes- vàrem sortir al carrer per fer valer les nostres conviccions contra la discriminació de gènere, contra les injustícies socials que avui i sempre patim les dones arreu del món, i per dir, alt i clar, que som feministes.

El Govern de les Illes Balears, com ja ho va fer l'any passat, dona suport a aquesta vaga. Les dones de l'Executiu més feminista de la història no treballarem aquest dia. I un Consell de Govern format per 7 dones i 4 homes no prendrà decisions aquest divendres 8 de març.

Aquest és un gest simbòlic per visualitzar que el meu compromís i el de tot el Govern de les Illes Balears és aconseguir que no calgui una reivindicació per tenir uns drets que ja hauríem d'haver assolit. Treballam perquè la igualtat impregni en tot el seu abast la nostra societat. Perquè volem que les boixes d'avui no pateixin la discriminació que vàrem patir nosaltres ahir. Que les dones tenguin els mateixos drets laborals i els mateixos salaris que els seus companys homes. En definitiva, que el dia de la dona sigui cada dia. I això passarà quan els privilegis que avui són d'una meitat de la població siguin els drets compartits de totes i tots.

Malauradament, però, la realitat és que des d'aquell 8 de març històric hem comprovat com el discurs polític en matèria d'igualtat s'ha polaritzat de manera progressiva i el masclisme de l'Espanya en blanc i negre ha començat a ocupar els titulars dels mitjans de comunicació i cerca insistentment el seu espai en l'agenda política. Paral·lelament, aquests dies rebem amb estupefacció nous estudis que ens demostren que la igualtat real encara és lluny de ser assolida. Segons un estudi del Centro Reina Sofía sobre 'Adolescencia y Juventud' fet públic aquest dimarts, un 56 per cent dels joves de l'Estat defensa postures masclistes i es resisteix a reconèixer la desigualtat entre homes i dones. Un altre estudi, aquest del col·lectiu de tècnics d'Hisenda (Gestha), ens informava aquesta setmana que les dones de les Illes Balears cobren de mitjana un 20,9 per cent menys que els seus companys homes.

Aquests són només dos exemples irrefutables dels molts que podríem posar que ens demostren a totes i tots que aquells drets que crèiem adquirits segueixen estant en perill. És per això que hem d'estar vigilants i que no ens hem de deixar dur per les trampes dialèctiques, sobretot ara, en el marc d'una precampanya en què preveim que la crispació política anirà augmentant a mesura que s'acosta el 28 d'abril.

En aquests moments convulsos, els representants polítics tenim el deure mantenir aquell consens que demostràrem tots els grups del Parlament de les Illes Balears en l'aprovació de la Llei d'Igualtat el 13 de juliol de l'any 2016 i no permetre que ningú converteixi els nostres drets en munició política.

Desig que aquest 8 de març sigui com el de l'any passat: un dia de mobilització, d'alegria i de demostració de força d'una societat civil feminista i compromesa amb els drets humans.

Feliç 8 de març!