Fa uns dies comentava en aquest diari que el disseny i la implementació d'impostos i subvencions ambientals és un tema tècnicament molt complicat, i que en el cas de l'ecotaxa de les Illes Balears, el repartiment de la recaptació entre illes, segons el meu criteri, no està ben fet. Un problema addicional és a quins projectes es destina la recaptació de l'ecotaxa. Per exemple, que el nou passeig de la Badia de Portmany rebi fons i la depuradora de Sant Jordi-Platja d'en Bossa no, és una broma de mal gust (i de mala olor).
I hi ha altres qüestions interessants. Per exemple, hi ha un debat acadèmic sobre si el tribut balear, i els impostos sobre estades turístiques en general, són realment impostos ambientals, o almenys si ho són de la manera com s'apliquen aquí i a molts altres llocs del món. O fins a quin punt són instruments útils per revertir la congestió de les grans concentracions turístiques.
Però no voldria que aquestes coses amaguin l'encert essencial de disposar d'un impost sobre les estades turístiques a les Illes. Un tribut en que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va ser pionera fa prop de 20 anys, en el primer govern del Pacte de Progrés, i que ha anat endavant i enrere i ha set polèmic des del primer dia.
Aquesta setmana, arran de la World Travel Market 2018 a Londres, el debat sobre l'ecotaxa està de nou en boca de tothom. Uns, els empresaris del sector i els polítics de l'oposició, per criticar-la i altres, els que governen, per defensar-ne la seua aplicació. Llegint l'opinió dels crítics sembla com si l'ecotaxa fos poc menys que la mare de tots els mals de les Illes.
Pels seus detractors, l'ecotaxa és una amenaça, un instrument que enceta un cercle viciós fatal. Encareix el producte; converteix les illes en una destinació tourist hater, en lloc de tourist friendly; fa baixar el nombre de turistes, que se'n van a llocs més barats i on se'ls estimen més; els que queden gasten menys,... En definitiva, l'ecotaxa empobreix les Illes. Un panorama dantesc: barda avall i sense frens.
La realitat és bastant més matisada. Tributs com aquest s'apliquen a moltes destinacions turístiques del món i els turistes estan avesats a pagar-los quan viatgen. I els propers vint anys veurem la generalització d'impostos com aquest i d'impostos ambientals en general, per lluitar contra diversos problemes ambientals i de salut, contra el canvi climàtic, la congestió, etc. A més són impostos win-win o de 'doble dividend ambiental i econòmic', perquè permeten millorar el medi ambient, o les infraestructures o la salut, sense augmentar els altres impostos, com l'IRPF, l'IVA o l'Impost de Societats.
La Comissió Europea va publicar l'any passat un informe molt complet sobre els efectes dels impostos en la competitivitat del turisme a Europa: 'The Impact of Taxes on the Competitiveness of European Tourism'. És un estudi extens, realitzat per PricewaterhouseCoopers per a la Direcció General de Mercat interior, Indústria, Emprenedoria i Pimes de la Comissió. L'informe analitza amb molt detall tres casos d'estudi (les Illes Balears, París i Xipre) i afegeix tres casos preliminars, molt més curts (Àustria, Berlín i Croàcia). No em sé resistir a traduir les conclusions de les 17 pàgines del cas que dediquen a les Illes Balears:
«Les Illes Balears són un exemple de localització amb un alt grau d'autonomia per determinar la seva pròpia política fiscal, fins i tot permetent variacions regionals entre illes. En el passat recent, el sistema tributari de les Illes Balears ha evolucionat i ha canviat amb certa regularitat -incloent canvis en els tipus impositius i la introducció i eliminació d'impostos totalment nous-. Tot i que la regió competeix fortament amb altres destinacions de sol i platja per a visitants internacionals, el règim fiscal que afronta el sector turístic ha integrat de manera consistent una àmplia gamma d'impostos.
La introducció, eliminació i posterior reintroducció dels impostos ambientals sobre el llits a les Illes Balears proporciona un experiment natural interessant. Encara que la versió 2001 de l'impost va ser mal rebuda i va ser derogada l'any següent, la iteració més recent sembla haver estat més ben rebuda pel sector i pot proporcionar informació sobre com la introducció i administració d'aquest impost pot influir en els seus impactes sobre la competitivitat (comentats anteriorment en aquest estudi de cas i posteriorment a les recomanacions). Encara que també hi ha altres forces en joc, el nombre de turistes a les illes ha seguit mostrant un fort creixement durant el període des que es va anunciar i establir el nou Impost del Turisme Sostenible».
En fi, tant els empresaris turístics com els polítics de tots els partits de les Illes, són gent molt viatjada i que han pagat i paguen impostos similars a molts dels llocs de tot el món on van. Farien bé, en tornar a casa, a posar-s'hi de cara, en lloc de posar-s'hi de cul, i dedicar-se a discutir els molts aspectes de l'aplicació del tribut actual que s'han de millorar per fer-lo més eficient, en lloc de frisar per eliminar-lo.
Seria ridícul voler donar consells als empresaris sobre com han de portar els seus negocis de portes endins. Els empresaris, que en molt casos han creat multinacionals del sector del lleure i lideren segments del mercat turístic mundial, saben com gestionar els seus negocis. I si ho fan malament, ja s'encarregaran la competència i el mercat de solucionar-ho. Ara bé, de portes enfora, en la seva relació amb la societat i l'opinió pública, els hem de demanar prudència, coneixement i responsabilitat social.
