Amb tot el que s´ha dit a Eivissa sobre el decret de català molts estaven convençuts que dissabte passat, a s´Alamera, no hi cabria la gent. Que centenars, milers de persones sortirien al carrer per seguir la sabatera prodigiosa en el seu clam contra el català, contra la seua llengua, contra les seues arrels, contra les seues tradicions, contra una part, en definitiva, del que ella (i molts dels que la segueixen), els agradi o no, són. Molts imaginaven el passeig de Vila ple de metges i de personal d´infermeria amb els seus familiars i els seus amics clamant contra aquesta llengua, fent-se un cop a colzades entre la plana completa del Partit Popular, que va mostrar el seu suport a la mobilització de Mos Movem!
Doncs bé. No més de 50 persones varen participar, dissabte, a la concentració de la plataforma creada per Úrsula Mascaró. Un poc més i han de demanar als qui passaven per allà que els ajudassin a subjectar les dos pancartes, una d´elles en català, és cert, que encapçalaven la protesta. Eivissa no es caracteritza, precisament, per la seua combativitat. A la gent li costa sortir al carrer. Ha d´estar molt motivada per fer-ho. Tot i la remor que porten mesos fent alguns, sembla que anar contra el català no és un d´aquests motius. Eivissa va deixar clar dissabte que no es mou. No contra la seua llengua, contra les seues arrels, contra les seues tradicions, contra una part del que, tant si hi hem nascut o si hem triat viure aquí, som.
