Hi ha altres realitats. I estan fora. Fora del teu Facebook, que només et recomana i et convida a llegir allò que, pels teus likes, sap que t´agrada. Fora del teu Twitter, on no segueixes o fins i tot bloqueges aquells amb qui no comparteixes idees. Fora d´Instagram, on t´omples els ulls amb imatges meravelloses. Està als diaris, que segurament no llegeixes, o dels que només llegeixes els titulars. Està als informatius de televisió, als que fas zàpping fins que arriben les notícies culturals, de societat o d´oci perquè la resta o t´avorreixen o t´indignen. I així, poc a poc, sense adonar-te´n i pensant que no és responsabilitat teua, vas tancant el teu punt de mira, cada cop la teua realitat és més petita, només veus allò que tens just al davant, el que busques, el que volen que vegis. I tu, tan feliç, com un ase amb aclucalls, vas fent camí en un món que encongeix. Un món tan minúscul que goses, fins i tot, dubtar, qüestionar, despreciar tot allò que queda fora. Totes les idees que no són com les teues, que evidentment són les úniques vàlides perquè, a cop de veure dia a dia només allò que vols i que volen, realment t´has cregut que no és possible que n´hi hagi d´altres. Altres idees. Altres opinions. Altres realitats. Així que, en comptes de bloquejar, ignorar, insultar i fer com que ni veus ni sents allò que no t´agrada, agraeix que algú, de tant en tant, et tregui els aclucalls. És més. Busca desesperadament qui ho faci.
