Vagi per endavant que no conec el raper mallorquí que usa el nom artístic que encapçala aquest article. No he escoltat mai les seues cançons ni m'he preocupat de buscar-ne les lletres. I, per tant, pens que puc parlar de la qüestió des d'una certa distància. Fa uns dies no m'era simpàtic ni antipàtic: senzillament, no el coneixia.
M'ha colpit, emperò, veure que l'Audiència Nacional l'ha condemnat a tres anys i mig de presó per «enaltiment del terrorisme» i «ultratge a la corona». A més a més, l'home haurà de pagar tres mil euros al filofeixista Jorge Campos, cap de la Fundación Círculo Balear, per amenaces en una de les seues cançons.
Valtonyc esdedica a cantar cançons rapejant. Es dedica al rap, i ja se sap que es tracta d'un gènere de sal gruixuda, en què no s'estalvien crítiques ni, sempre que els va bé, paraulotes i invectives contra tot l'humà i el diví. Forma part del gènere. Certament, aquesta forma d'expressió guarda molta relació amb el cant pagès i amb la glosa mallorquina. Per això els glosadors de Mallorca de seguida han fet costat al raper encausat i condemnat a presó, tot reivindicant les característiques del rap i de la cançó glosada, entre les quals hi ha, evidentment, la crítica (àcida i tan injusta com es vulgui) al sistema.
El cas de Josep Miquel Arenas i Beltrán, que és com es diu en realitat en Valtonyc, em va cridar l'atenció quan vaig llegir que era davant l'Audiència Nacional, i vaig saber que se li demanava condemna de presó a causa d'unes cançons rapejades. Ho vaig trobar totalment fora lloc, desproporcionat i incomprensible. Exactament igual que es manifestava la neta de l'almirall Carrero Blanco (a qui em vaig referir en un article en aquesta mateixa tribuna) en relació a una al·lota que havia fet tuits vexatoris contra el seu avi. Na Lucía Carrero Blanco demanava, directament, que no anàs a judici, perquè ho considerava improcedent i contrari a la més elemental convivència democràtica.
Potser per totes aquestes raons no m'he preocupat de buscar les lletres de les cançons per les quals Valtonyc ha estat condemnat, perquè crec que no importa la magnitud dels insults o dels improperis que s'hi poguessin vessar. Eren paraules. Era un tipus molt concret d'expressió. I sembla totalment fora de lloc combatre les paraules amb el pes dur i pur de la legislació vigent.
Certament, en un país aliat com el Regne Unit, amb un clima com el que s'està creant entre nosaltres mai no haurien pogut sorgir ni els Sex Pistols ni el moviment punk. Carregar-se tot l'humà i el diví (començant per la reina d'Anglaterra), soscavar els fonaments de la societat, bramar contra tot i contra tothom formen part del seu segell d'identitat. I no em consta que mai, en cap cas, la reina d'Anglaterra, posem per cas, ni cap tribunal britànic hagi tengut la més mínima intenció de portar cantants d'aquesta branca davant els tribunals a causa del que diguin les seues cançons. Potser, senzillament, es tracta de la diferència entre una democràcia madura i una altra que intenta (encara, amb anys i panys) anar-se consolidant.
I, de la mateixa manera que el gran drama de la II República va ser que en un cantó no hi havia demòcrates i en l'altre només ho eren la meitat, ara tenc la impressió que controlen gran part de l'acció pública persones que tenen un sentit extraordinàriament estret de la democràcia.
No fa falta dir que Arenas ja ha ingressat a la presó, segons han informat alguns mitjans de comunicació. Aquest punt deu ser el que més li deu coure. Però trob també significatiu el fet que li hagi de pagar diners a Jorge Campos, capdavanter d'una associcació que treballa incansablement per separar mallorquins de catalans i que no dissimula la seua xenofòbia sempre que en té ocasió. Ep! I no estic dient que el tal Campos no tengui tot el dret del món a expressar les seues opinions i a fer públiques les seues idees (per impresentables que em puguin parèixer). Com deia Voltaire, no estic d'acord amb res del que diu però faria el que fos per defensar que ho pugui dir.
La llibertat d'expressió constitueix un dels fonaments de qualsevol sistema democràtic. I la llibertat d'expressió és, abans que res, llibertat. Si cada vegada que feim pública alguna opinió, o un poema, o la lletra d'una cançó, ens hem d'autocensurar per estalviar-nos problemes, anam apanyats!
