Així es gesta un 'Gegant'

Cinema. El públic s’asseu a la butaca assignada i va ficant la mà a la capsa de crispetes. Més al fons, algú obre un refresc, escoltant-se el gas escapant. La temperatura és ideal. Per molta gent, és l’únic moment de tranquil·litat de la seva agitada vida. Però, darrere d’això, que li preguntin a Héctor Escandell, director del seu últim llargmetratge ‘Es Gegant des Vedrà i altres rondaies’ si els rodatges són igual de tranquils o, com diria Winston Churchill, són en base a «sang, suor i llàgrimes».

Fotograma del llargmetratge ‘Es Gegant des Vedrà i altres rondaies’|

Fotograma del llargmetratge ‘Es Gegant des Vedrà i altres rondaies’| / Toni Planells

Borja Moya Castillo

Un sap que Hèctor Escandell (Eivissa, 1978) té una dilatada carrera cinematogràfica quan situa els seus inicis a finals del segle XX, remarcant-ho amb una lleugera rialla. També perquè no sap la quantitat exacta de curtmetratges que ha realitzat (creu que uns 12). Però apunta que, de forma professional, s’ha dedicat a això durant els últims 15 anys, recordant amb certa nostàlgia el seu primer curtmetratge anomenat ‘La llamada’, a finals dels anys 90. Posteriorment, un dels seus grans èxits va ser la cinta ‘Los crímenes del Día de Todos los Santos’ que va ser distribuïda en desenes de països i adquirida per Amazon Espanya i Amazon dels EEUU. El curt, gravat en una Eivissa dels anys 70, combina terror rural i humor negre, elements pels quals ja sentia una especial predilecció.

Aquesta barreja d’elements històrics, costumistes i fantàstics va continuar amb una idea que li rondava pel cap després de rellegir les Rondaies Eivissenques de Joan Castelló Guasch: «Vaig pensar que això traslladat al món del cinema podria quedar molt bé», afirma. D’aquesta forma es va posar en contacte amb l’Institut d’Estudis Eivissencs, ja que tenien els drets de l’obra de l’escriptor. En principi, anava a ser una sèrie de televisió en què cada episodi seria una rondalla, però, encara que la productora Pauxa Films, amb Pablo Alcántara com a gerent, va ser vital perquè això tirés endavant, prompte van arribar els problemes de finançament. Això, unit a l’arribada de la pandèmia, van ocasionar que només fossin tres rondalles i després una quarta en la qual Joan Castelló explica a una nena aquestes històries. Per arribar a aquest objectiu, considera imprescindible el treball fet amb la productora Pauxa Films, així com el suport d’altres entitats i institucions com l’ICIB, IB3, el Consell d’Eivissa, els cinc els ajuntaments d’Eivissa, així com del mateix Institut d’Estudis Eivissencs i de diversos patrocinadors privats.

Fotograma del llargmetratge 'Es Gegant d'es Vedrà i altres rondaies'

Fotograma del llargmetratge 'Es Gegant des Vedrà i altres rondaies' / Toni Planells

Pel cineasta, va ser molt atractiu barrejar elements dispars, com ara «mostrar l’Eivissa de fa cent anys, rodar amb l’eivissenc de tradició oral, però a la vegada amb elements que m’agraden, de fantasia, de terror i sobrenatural», comenta amb emoció. Així i tot, ha estat molt fidel al text original, però conscient que ha hagut d’incloure elements nous, com és el cas dels diàlegs. Explica que de les tres primeres rondalles, la de ‘Nit de Tots Sants’ i ‘Les calaveres de Can Fita’, desenvolupa el terror infantil, de baixa intensitat, citant al director Tim Burton com a exemple, mentre que la tercera, la de ‘Es Gegant des Vedrà i altres rondaies’ la defineix com «pura aventura», comparant-la amb la pel·lícula ‘Los Goonies’.

«Ha set una odissea. Ha set duríssim», explica Escandell sobre el rodatge

Del seu últim treball, la gravació i el rodatge del llargmetratge de ‘Es Gegant des Vedrà i altres rondaies’, ho descriu com una fita èpica, gairebé a l’altura de la construcció de les piràmides pels egipcis. Destaca la falta de finançament i els problemes de rodatge com els principals obstacles a l’hora de tirar endavant aquest projecte: «Ha set una odissea. Ha set duríssim», explica. A causa d’aquesta falta de finançament, fins i tot hi ha hagut diversos moments en què han hagut d’aturar el rodatge, però, malauradament, no ha sigut l’únic obstacle amb el qual ha lluitat: l’altra va ser la meteorologia. Comenta que el 75% de la pel·lícula es va rodar el novembre de l’any 2021, la mateixa època en què es va registrar el mes més pluviós de tota la història d’Eivissa des que es té registre. Per aquests i altres motius, van haver d’ajornar el rodatge, havent-hi de tornar a gravar en Setmana Santa de l’any 2022 a Cala Molí. Així i tot, la mala sort els seguia de prop: un cap de fibló se’ls va endur tot l’attrezzo i el material que tenien desplegats. Van haver de cancel·lar el rodatge, tot i que hi havia actors que havien vingut expressament de la península. Finalment, van haver de pensar en altres alternatives com, per exemple, crear la cova del gegant dins l’auditori de Caló de s’Oli.

«La finestra abans de gravar»

És important «trobar la finestra abans de gravar», aconsella Escandell. Es refereix a buscar distribuïdors i patrocinadors abans de començar qualsevol rodatge per no anar ofegats. Per sort, la societat eivissenca li va allargar la mà. Cita a les colles de ball pagès, que els han deixat prestat vestuari, així com agraeix les indicacions històriques de Lina Sansano i Toni Sendic. El càsting, segons el director, va ser «clau», celebrat a l’auditori de Caló de s’Oli. Es van presentar al voltant de 100 participants. La dificultat que van trobar era tenir 30 actors de tota classe d’edats parlant un català «versemblant, eivissenc, de fa més de cent anys». Assumeixen les llicències d’una producció amb baix pressupost i cita la intuïció i elecció com a part d’aquest èxit.

Hèctor Escandell dirigint els actors durant una sessió del rodatge

Hèctor Escandell dirigint els actors durant una sessió del rodatge / Toni Planells

Per als futurs cineastes que vulguin adaptar una de les més de cent rondalles que va deixar escrit Joan Castelló, els adverteix: «Si poden, jo evitaria fer època perquè fer època és el mal de cap més gran del món». Amb somriure nerviós, recorda com la productora s’ha passat mesos esborrant «endolls, boies, cotxes i banyistes. Una feina de bojos».

Escandell no amaga la seva felicitat quan es refereix a la recepció que ha tingut ‘Es Gegant des Vedrà i altres rondaies’. Explica que la cinta va debutar al Festival de Sitges, per ell, «el millor festival de cinema fantàstic i de terror» amb dues sessions i tota la sala plena. Aquest èxit va tenir ressò en moltes publicacions culturals nacionals. També va tenir impacte a la seva terra natal, al festival d’Ibicine (guanyant el Premi del Públic), com també a altres festivals nacionals de Canàries i Málaga. Destaca amb orgull el Festival de cinema de Moscou com una gran fita, ja que és considerat un festival A (només n’hi ha quinze d’aquesta categoria en el món). A més, pròximament, estan esperant la seva projecció en altres festivals de cine. A part d’això, confia que a finals d’estiu passarà pels cinemes de les Illes Balears i d’arreu d’Espanya, i que aquesta projecció en la gran pantalla recuperi part de les inversions.

'Es Gegant des Vedrà’ ha arribat a participar al festival de Moscou, un dels 15 festivals de categoria ‘A’ que hi ha en el món

Sobre aquest tema, es detén uns segons per llançar un missatge. Encoratja a tota la gent per passar per taquilla quan s’estrenin les seves obres, ja que així: «El meu productor estarà feliç i, per tant, em produirà una altra pel·lícula», conclou amb rialles. I amb una enorme sinceritat.