Galàctics de l’arròs de matances

«Enguany hem provat una cosa nova», comenta Albert Marí Ribas, portaveu de l’equip que el passat dissabte va guanyar la desena edició del Campionat Mundial d’Arròs de Matances, un dels actes estrella de les festes de Sant Antoni. Evidentment, aquesta «cosa nova» que, està convençut, els ha fet guanyar, és un secret. No el saben, de fet, més que ell i el seu pare. La resta dels instegrants de l’equip no podrien desvetllar el secret de l’arròs de matances més gustós del món ni sota tortura perquè no el saben.

Nombrós equip, de fet. «Som una vintena», explica Albert, que matitza que no sempre han set tants. Fa «uns cinc o sis anys» que participen al popular campionat. En les primeres edicions no eren més que «quatre o cinc», però així com han anat passant els anys cada cop la colla arrosmatancera s’ha anat ampliant. «Vam començar un grupet que érem amics de sempre i poc a poc s’ha anant fent pinya. Festa i menjar agraden tothom», explica Albert, que detalla que el que no ha canviat ha set el nom amb què sempre han participat: ‘Ribas Team’, en homenatge al restaurant que els seus pares tenen a Sant Antoni, Rias Baixas. De fet, és al seu pare a qui, normalment, li encarreguen el «material» per cuinar al concurs.

Gastronomía popular en Ibiza: «El secreto del arroz de matanzas es no hacerle caso a nadie»

La recepta de l’èxit

La recepta, tot i que la base és la que han preparat sempre a casa d’Albert, l’han anat canviant i enguany, vist l’èxit, han donat amb la clau. «Ha funcionat», comenta el portaveu de l’equip, que no és la primera vegada que ha de pujar a l’escenari per recollir un premi gastronòmic. I es que al Concurs Interestel·lar de Frita de Matances de Sant Jordi ja varen quedar segons, narra el portaveu, arquitecte tècnic, que tot i que li encanta la cuina no va pensar mai en dedicar-se a això professionalment.

¡Búscate en nuestra galería de fotos del Concurso de Arroz de Matanzas de Sant Antoni!

Ver galería

Tot i que el que més es veu és la festa, si es vol guanyar s’ha de cuinar bé i tenir les coses preparades amb temps. «L’ajuntament te dona l’envelat i una barra, però tot allò altre que necessitis ho has de portar tu», explica Albert. En el seu cas, per exemple, aconseguir els estris de cuina i, sobretot, una olla ben grossa on preparar l’arròs no és complicat, ja que en tenen al restaurant.

I és que encara que als membres del jurat només en tasten una mica, cuinar s’ha de cuidar per a tota la colla. Ells, explica, varen preparar arròs de matances per a una trentena de persones. «Tres quilos d’arròs», detalla que hi varen posar a l’olla. Encara que a l’equip són una vintena, no tots fiquen mà als fogons. En realitat, cuinar el que és cuinar ho fa un grup reduït, la resta fan de marmitons i converteixen el cuinat en una festa, tasca especialment important en el Campionat Mundial d’Arròs de Matances. Donen conversa, provoquen rialles, van tallant les coques, servint beguda, atenent els visitants... I és que menjar i beure no comença quan comencen a sortir els primers arrossos a concurs, un lliurament que es fa esglaonat per intentar que arribi més o menys acabat de fer als integrants del jurat, que presideix històricament Pepe Roselló. Menjar i beure comença, pràcticament, des de primera hora. Des del moment en què els equips han pres ja possessió de la parada assignada i comencen a posar sobre la barra l’aperitiu. Ells varen arribar cap a les nou i mitja del matí a Sant Antoni per començar a preparar-ho tot. «Ja hi havia molta gent perquè ens va costat aparcar», apunta Albert abans d’explicar que enguany tot va ser comprat. Hi ha hagut tan pocs pebrassos que fins i tot aquests els varen haver de comprar, no anar-los a buscar al bosc.

Menjar i repetrsup

Més d’un pensaria que, després de passar el matí entre coques, bocinets de pa amb sobrassada, olives, patates... i concentrats en cuinar l’arròs al migdia ja no hi ha gana. Doncs no. A ‘Rias Team’, tots varen fer un plat d’arròs de matances, recorda Albert. I no només això: «Alguns, fins i tot, varen repetir». Un indicador que deixa prou clar com de bo estava. Això i el tast del seu pare, que és una de les tradicions de l’equip. «Un any no hi vàrem pensar, i no li va caure gaire bé», apunta el cuiner aficionat, que tot i que no comparteix el secret que els ha portat a la glòria de l’arròs de matances sí confessa que la clau està en la picada. «És el que li dona tot el gust», explica. Això sí, el secret no ha estat emprar brou de peix, com es fa a algunes famílies de la zona de Sant Josep. A ell, particularment, aquest plat li agrada «amb els trossos justos» i que quedi «encalladet». Així intenta que estigui en el moment d’entregar-lo als jutges del campionat: «En arribar ens donen un paperet amb l’hora a la que hem d’entregar el plat». Quan van dir el seu nom gairebé no s’ho podien creure. «Enguany estàvem just davant de l’escenari», destaca el portaveu ‘Rias Team’. El premi, el trofeu que varen rebre, l’han deixat ja al restaurant de la seua família.

Ara, el grup pensa ja en el proper repte gastronòmic: el concurs de frita de les festes de Sant Jordi. Aquest cap de setmana havien de participar a la tercera edició del concurs de sofrit pagès de les festes de Corona, però l’ajornament (s’havia de celebrar el 28 de gener) per la pluja els hi ha impedit. Això els complica aconseguir, enguany, un hat trick als concursos gastronòmics de l’illa.

Suscríbete para seguir leyendo