Suscríbete Diario de Ibiza

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Pvssydònia
Pvssydònia Grup de punk fenici

Pvssydònia: «Volem que ens coneguin per les lletres, no per l’estètica»

El videoclip de ‘Sa matança de ses Feixes’, del grup femení d’Eivissa Pvssydònia, acaba de ser escollit el millor de Balears en 2022 pels lectors d’una plataforma de música de Mallorca

Les Pvssydònia, durant la seua actuació a les Mencions Sant Jordi de l’Institut d’Estudis Eivissencs de l’any passat. Toni Escobar

És impossible escoltar ‘Sa matança de ses Feixes’, de les Pvssydònia i no acabar repetint mentalment «van ser els peluts... Van ser els peluts! La sobrassada, no era vegana!...» durant tot el dia. ‘Sa matança de ses Feixes’ és el tema més conegut, pel moment, del grup, integrat per Balma Albalat (veu), Marta Yanini (guitarra), Inés Roig (baix) i Marta Mallach (bateria). Van crear la cançó pel disc ‘Flama’, editat per l’Institut d’Estudis Eivissencs amb una selecció dels temes enviats al seu concurs de Sant Joan. Ara, el videoclip ha estat triat el millor de 2022 pels lectors del portal Mallorca Music Magazine. Les quatre treballen i algunes, a més, són mares, de manera que trobar temps per al seu grup de «punk fenici» no és mica fàcil, expliquen. De moment, els seus temes es poden escoltar i veure al seu canal de Youtube —«és el més assequible», afirmen— i el proper concert que tenen previst es celebrarà el 17 de març a Algaida (Mallorca). «És la primera vegada que sortim d’Eivissa per tocar», comenten les Pvssydònia, que confessen que això els fa molta il·lusió.

Quan vau rodar el videoclip de ‘Sa matança de ses Feixes’ esperaveu que el triassin com el millor de Balears de 2022?

Balma Albalat: La veritat és que vam fer el videoclip sense més pretensió que gravar-lo per l’oportunitat que vàrem tenir en quedar finalistes al concurs de l’Institut d’Estudis Eivissencs. No pensàvem guanyar cap concurs ni res. Però gràcies a tota la gent que desinteressadament va col·laborar el vàrem poder tirar endavant. De forma autogestionada. Va ser una de les primeres cançons que vam compondre i que parla d’un dels principals problemes que tenim a l’illa: la massificació turística.

Com va sorgir aquesta cançó?

Marta Mallach: És la primera cançó que vàrem fer. Va ser fa dos estius, just després del confinament. No teníem experiència pràcticament cap de naltros de composar, però vam dir: «Venga! Anem a fer-la a un lloc que faci una miqueta de por». Ens vàrem anar a ses Feixes i vam fer un passeig per allà i arran de la caminada vam escriure la història, inspirada en aquest problema. Sempre intentam que hi hagi una crítica social o reflectir alguna de les inquietuds que tenim. En aquest cas vàrem voler parlar sobre tota la problemàtica de la massificació turística a Eivissa. A més, de l’abandonament de ses Feixes i com el turisme ha fet que aquest territori tan fèrtil ara mateix estigui completament oblidat i abandonat. També vàrem afegir la figura del hippy dels anys 60 i 70 i com es mengen després als turistes i fan sobrassades fent-li també una clucadeta d’ulls al rescat de coneixement tradicional. Si la gent s’hi fixa, les feim a l’estil tradicional.

Hi ha molt d’humor. Us agrada posar-li aquest toc tot i que parleu de temes seriosos?

BA: Sí, clar! Crec que, al final, no te queda altra. Un dels grans problemas que tenim a la nostra generació és la desesperança, la precarietat i la manca de perspectives de futur. Al final, si no tractes el problemes que tens amb una miqueta d’humor i alegria és que ja no te queden ganes per seguir lluitant. És una manera de transformar aquesta negativitat en alguna cosa positiva i transformadora.

Un d’aquests temes, el de la vivenda, l’heu patit al grup. Una de les components inicials, Silvia, va haver de marxar de l’illa per aquest motiu, oi?

MM: Sí, és una situació que ens va passar al principi i que no descartam que ens pugui passar a qualsevol de les quatre que estam aquí. Si no estam buscant treball, estam buscant casa, no sabem molt clar qué s’hauria de fer... Totes aquestes coses ens afecten i això fa que sigui un projecte pel que lluitam, però jo, per exemple, he hagut de marxar fora cinc mesos a treballar per circumstàncies personals i això també ha paralitzat d’alguna forma el grup. L’illa té virtuts però també molts problemes que ens impedeixen tenir un projecte amb continuitat i de ple vigor.

El que feu és activisme musical?

MM: Sí. És el que volem fer. No volmen ni tenir una imatge determinada, el que volem és transmetre les nostres idees a través de les nostres cançons i que se’ns conegui per les coses que deim, pel contingut de les nostres lletres, i no per l’estètica. I de l’exemple que volem donar d’un grup de dones que ens encanta fer-ho tot per naltros mateixes.

I què és això del punk fenici?

Inés Roig: Això va sorgir una mica de broma, de catxondeo. Després de la primera gravació vam preguntar-nos què diríem que feim, perquè normalment al punk hi ha moltíssims cognoms. I en aquell moment vam dir que sent d’aquí el que faríem és punk fenici. Si a Menorca li diuen talaiòtic, doncs naltros li direm fenici.

Us enganxam a punt de començar un assaig. Amb què estau ara?

Marta Yanini: Doncs ara mateix tenim dos cançons noves. Estam aprofitant una mica la calma de l’hivern per assajar i ajuntar-nos i fer temes nous i propis i en eivissenc.

Sí, perquè fins ara fèieu temes tant en castellà com en català.

MY: Ara hem arribat a l’acord de fer-ho tot, a partir d’ara, en català.

BA: Fins ara hem composat d’una forma molt fluïda, per això algunes les tenim en català i altres en castellà. Quan vam posar el tema sobre la taula vam pensar que el més apropiat, tenint en compte la colonització cultural que també hi ha a l’illa què menys que posar el nostre granet d’arena i fer cultura popular, mostrar que les cançons es poden fer també en la llengua d’aquí.

Compartir el artículo

stats