A l'exposició 'Set segles fa' es varen portar la custòdia de la Seu i les de Sant Josep i Sant Antoni, la Mare de Déu morta del Convent i de les Monges Tancades. Talles de la Verge, calzes, copons, portaviàtics, reliquiaris, pintures, una rèplica de grandària real del retaule de l'església de la Mare de Déu de Jesús i els pergamins més antics i valuosos de l'Arxiu Diocesà foren exposats durant quasi un mes a l'església del Convent, a Dalt Vila.
Aprofitant l'exposició editàrem el llibre 'Catàleg de béns mobles d'interès historicoartístic de l'Església d'Eivissa i Formentera'. Una obra que al llarg de quasi cinc-centes pàgines recull tres-centes vuitanta obres d'art amb la fotografia corresponent i la seua descripció tècnica. Representa el patrimoni més valuós de les nostres parròquies i monestir i foren inventariades al llarg de 1998 per Antoni Ferrer Abárzuza i Ramon Taboada, dirigits des de la conselleria de Cultura.
Aquest llibre s'emportà gran part del pressupost de l'exposició, però valia la pena la despesa. El muntatge no fou fàcil. Buscar totes les peces que conformen el patrimoni artístic de l'Església pitiüsa, netejar-ne o restaurar-ne algunes de les triades i exposar-les dignament és molt bo de dir, però molt costós de fer. Sortosament vaig comptar amb l'entusiasme, la col·laboració i l'encoratjament del bisbe Xavier Salinas Viñals i del seu successor, Agustín Cortés Soriano, juntament amb l'ajuda moral de don Joan Marí Cardona. No puc deixar d'agrair la generosa disposició del rector de l'església del Convent, el carmelita eivissenc Joan Ribas. He d'afegir que la volta del presbiteri fou netejada i repintada per a aquesta exposició. Les obres es feren sota la direcció de Carmen Pérez i la supervisió de l'Institut Valencià de Restauració.
Col·laboradors i amics
Però a l'hora de contar-te, estimat Joan, com férem realitat la idea de 'Set segles fa' no puc deixar de recordar els meus col·laboradors i amics que, amb el seu ajut, la feren possible. Entre ells, el restaurador José María Velasco, bon professional i entusiasta de l'art; l'historiador Toni Ferrer Abárzuza que tantes voltes m'ha demostrat la seua capacitat de treball; Ramon Taboada, home de confiança a la conselleria de Cultura i, especialment, en aquesta exposició; Lina Sansano, Cristina Palau, Cati Costa -la meua tan eficaç secretària-, Yolanda Andiñach i Marilina.
Totes elles foren els meus puntals femenins al Consell. Juan Francisco Riera, Tito Frit, prest a col·laborar i solucionar problemes, i Joan-Albert Ribas Fuentes, tècnic del departament d'assessorament lingüístic del Consell, sempre disposat a corregir llibres, cartes i documents. Un agraït record per l'ajut que em donaren -per 'Set segles fa' i moltes altres feines- els dos meus excel·lents exalumnes i ara destacats funcionaris del Consell, Vicent Guasch i Conxita Rebollo.
Especialíssim reconeixement vull tenir cap als meus millors amics: Toni Arabí Serra (director general de Patrimoni, càrrec que li portà més disgustos i despeses que alegries) i César Salvador Linares, juntament amb la seua esposa Cristina (ell fou el meu fidel secretari quan jo era vicepresident del Parlament Balear). Tots coneixen molt bé les alegries i les penes, les misèries i les grandeses d'un càrrec públic perquè ho han viscut al meu costat. La meua gratitud és extensiva a Quique Lorenzo Bofill, afable i servicial. També sempre he comptat amb l'autèntica amistat de Joan Prats Boned i Carme Ferrer Canals; de Manolo Marchena Bonet i de la seua esposa, Ana; de Juan Pacheco, el meu assessor gratuït de patrimoni, i la seua dona, Toñi. A tots ells i elles, sempre els he tengut al meu costat. Els dies de lloances i èxits o les hores dels menyspreus i dels insults; en pujar les escales del jutjat o a l'hora dels aplaudiments. Ara record que al cor de Sant Josep cantam la coneguda cançó 'Moon river'. Un dels seus versos diu: «Amic, tu seràs a prop meu. Em faràs lluitar, tornar a somriure al món». Gràcies!
Amistats
Entre les amistats, fruit de la política, destaquen tres matrimonis: Juan Antonio Marí Tur i María Luisa Cava de Llano; Jaume Comas i Carmen Castro, i Miquel Guasch i Francisca Guasch. Les hores bones -i les molt dolentes i tristíssimes- que hem passat junts et fan donar compte que la vida val la pena viure-la si tens una família unida, uns incondicionals amics i unes fermes creences religioses que t'aguantin a l'hora dels temporals.
Recorda sempre, Joan, la gent que t'estima -tampoc vulguis mal als que et menyspreïn- i busca en les bones amistats un suport per fer més lleuger i alegre el pas per aquí baix.
La llarga llista d'amics m'ha fet sortir, una mica, del solc. Tornem, idò, a 'Set segles fa' i recordem, per memòria, que l'exposició fou visitada per més de 25.000 ciutadans i que va costar trenta-dos milions set-centes noranta-set mil pessetes.
Aquesta respectable quantitat se'n va anar en muntatge i desmuntatge, publicació de l'inventari diocesà de patrimoni historicoartístic, assegurances, transports, guies acompanyants, publicitat, mobiliari, decoració, megafonia, instal·lació musical, restauracions, neteja, vigilància nit i dia i despeses diverses.
Cerimònia i cloenda
Tant la cerimònia d'inauguració com la cloenda de 'Set segles fa' foren molt preparades. Però valgué la pena, ja que resultaren dignes i emotives. Especialment tenyida de melangia i tristesa fou la clausura. Vaig pensar que mai més no sabria tornar a fer un esforç tan gran per una causa tan eivissenca i espiritual.
Fou al solpost d'un vuit de maig de 1999. L'església del Convent, plena de gom a gom. El Cor del Conservatori estava al presbiteri; el Cor de la Ciutat d'Eivissa a la nau, i el Cor Shalom de la Ciutat de Lleida al costat de l'orgue. Tots els llums s'anaren atenuant fins que tot quedà a les fosques. Tan sols, projectat sobre la paret, es llegia 'Set segles fa' mentre més de cent cinquanta veus, acompanyades per l'orgue, cantaven les estrofes que donaren nom a l'exposició. Fins que les lletres també s'apagaren.
Acabada la cerimònia -que fou solemne i emocionant- sonà la música de la nostra terra. Després, s'alçaren les copes per alegrar aquell històric moment i celebrar la presentació del llibre-inventari, el record escrit de la mostra i del nostre patrimoni. Tot sia per memòria de l'esdevenidor.
