A les Balears la cosa va anar per altres vies. El mes de novembre de 1931 la comissió gestora de la Diputació de Balears va rebre una petició de l'Associació per la Cultura de Mallorca, que recollia també peticions semblants de Menorca i d'Eivissa, en la qual demanava la creació de càtedres d'Estudis Baleàrics agregades als instituts de segona ensenyança de cada illa. Es proposava que començassin la seua labor el primer de gener de l'any vinent. La Diputació havia de pagar a una persona competent en la matèria perquè pogués impartir a cada institut classes de llengua, literatura i història. La petició insistia en què s'havia de procurar evitar l'anarquia ortogràfica existent, salvant sempre l'expressió dialectal pròpia de cada illa, però mantenint unificada l'ortografia.
L'Associació per la Cultura oferia tota la seua col·laboració i de manera gratuïta brindava els seus serveis per començar amb aquestos estudis.
També oferia que un llibre que havia editat, passàs a ser el text oficial d'aquelles càtedres; l'obra era ‘Curs pràctic d'Ortografia i Elements de Gramàtica’, l'autor del qual era Jaume Busquets i Mulet, que tenia el càrrec d'oficial de l'Ajuntament de Palma, però que sempre havia mostrat un gran interès cap a les llengües. El 1925 havia començat a impartir classes de llengua catalana dins de l'Associació, classes que rebien el nom de curset pràctic d'ortografia mallorquina. Fruit d'aquestes lliçons va publicar més tard el ‘Curs pràctic...’
La Diputació de Balears va aprovar la proposta i dotà amb 2.000 pessetes cada càtedra. Per a l'institut de Maó es designà Hernàndez Móra i per al d'Eivissa, Isidor Macabich. Cal dir que Hernàndez Móra fou en la postguerra professor durant un curt període de temps de l'Institut d'Eivissa.
Vegem d’una manera més detinguda com va anar la cosa: amb l’arribada de la II República també arribaren uns aires renovadors en la política i es començaren a redactar els avantprojectes d'estatut d’autonomia per a les regions espanyoles anomenades històriques. L’Avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears fou una iniciativa de l’Associació per la Cultura de Mallorca. La proposta fou presentada a la Diputació Provincial de Balears amb la petició que es convocàs una assemblea d’ajuntaments i entitats de les tres illes grans, on es discutiria l’esborrany que se sotmetia a discussió. La primera assemblea per a la discussió del document se celebrà entre el 20 i 23 de juliol de 1931 al Teatre Principal de Palma, que l’aprovà amb algunes esmenes. Menorca es despenjà de les illes de Mallorca i d’Eivissa, ja que preferien que l'illa s'unís amb Catalunya.
Com que aconseguir un estatut semblava una cosa llunyana, amb els entrebancs que posaven alguns polítics, els intel·lectuals buscaren unes altres vies per aconseguir el que proposava l’esborrany d’Estatut pel que feia a la llengua.
Macabich
A Eivissa es va comptar amb l'ajuda i la iniciativa de Macabich, que va moure cel i terra per arribar al que es proposava i així, en un article publicat a Diario de Ibiza sense signar però on es veu la seua mà, deia que la iniciativa de l’Associació per la Cultura de Mallorca i de l’Ateneu de Maó havia de tenir «una acollida franca en la Comissió Gestora de la Diputació Provincial. És natural que entre les finalitats culturals de la Diputació figuri el foment de la cultura pròpia, complement d’una vertadera cultura i element vitalíssim del noble i ben temperat patriotisme».
Macabich veia que la discussió sobre el projecte d’estatut d’autonomia podria anar per llarg -cosa en la qual no s’equivocà- i això significaria un ajornament indefinit del tema i va fer que en el plenari de l’Ajuntament d’Eivissa, celebrat el 12 de novembre de 1931, es tractàs el tema. Si miram el llibre d’actes, es veu que el secretari no es trobava d’allò més inspirat a l’hora de redactar l’acord i ho despatxa de la manera següent: «Per unanimitat s’acorda sol·licitar de la Diputació Provincial la creació d’una plaça de professor de l’idioma regional». El cronista de l’altre diari que en aquell moment es publicava a Eivissa, La Voz de Ibiza, encara fou més lacònic: «S’acorda sol·licitar una plaça de professor d’idiomes regionals (català i eivissenc) per a l’Institut d’Eivissa».
A la iniciativa que es va presentar a la Diputació s’hi havienafegit, a més de l’Ajuntament d’Eivissa, l’Ajuntament de Maó, i la Societat Arqueològica Lul·liana. Finalment fou aprovada en la sessió de la Diputació del 17 de novembre de 1931. Cal apuntar aquí que unes setmanes abans, en l’anterior sessió, s’havia presentat una petició semblant per part del diputat formenterer Marià Serra Riera Blai (1889-1942). La proposta de Serra fou denegada, a pesar que anava avalada per totes les entitats que hem assenyalat. Rectificar és de savis, cosa que va reconèixer la gestora provincial.
Document
El document que es presentà per segona vegada recollia en primer lloc la sorpresa per haver tirat enrere la proposta de Marià Serra i demanava que es reconsideràs l’anterior decisió i tot seguit s’apuntava: «que entre els fins de les diputacions provincials figura en lloc preferent el foment de la cultura regional en aquelles manifestacions genuïnes i fonamentals de l’alta cultura: llengua, història, dret, costums i art, que són l'expressió de la vida regional, vibracions de l’ànima col·lectiva, la investigació de la qual i el seu coneixement constitueixen la ferma base d’il·lustració general i de depurat patriotisme».
«Això ho entenen i practiquen aquelles diputacions on l’esperit regional es troba més desenvolupat i amb això aconsegueixen properitat, cultura i dinamismes patriòtics de summa vitalitat» i acabava demanant les tres càtedres.
La petició tenia cinc apartats: 1) La creació d’aquestes càtedres, sostingudes econòmicament per la Diputació s’han de dedicar preferentment a l’ensenyament de la llengua, literatura i folklore en totes les seues manifestacions. 2) La persona encarregada de cada una d’elles serà seleccionada en concurs de mèrits, amb preferència entre persones que hagin destacat pels seus treballs, conferències, cursets, etc. sobre aquestes matèries. 3) Els encarregats de les càtedres presentaran a la Diputació una memòria anual sobre el funcionament de la mateixa. 4) En el mateix moment de l’aprovació de la proposta s’acordarà també la forma de constitució del tribunal qualificador i del sou de la persona encarregada. També s’assignarà una subvenció anual per a biblioteca, museu, arxiu, publicacions i altres materials. I 5) el concurs s’ha d’anunciar d’immediat per tal que pugui començar a funcionar el gener vinent.
En representació d'Eivissa signaven la petició: per l’Ajuntament, l’alcalde Joan Ferrer Hernández; per l’Agrupació d’Estudis Eivissencs ‘Ca Nostra’, Manuel Sorà Bonet; Per la Societat Cultural Ebusus, Àngel Prats; i per l’Associació de la Premsa Eivissenca Joan Verdera.
