Les escoles de Sant Josep

El naixement de l´escola de Sant Josep l´hem d´emmarcar en el moviment que es desenvolupà a les Pitiüses durant la dècada dels anys vint del segle XX, amb la petició de contruir edificis per destinar-los a escoles públiques.

Sempre que es parli de l´ensenyament d´aquella època s´ha d´esmentar la tasca que realitzà Joan Capó i Valldepadrinas, que va ser inspector en cap d´ensenyament primari de les Balears entre 1925 i 1936. Acabat de designar per aquest càrrec, va reunir la junta d´ensenyament primari de l´illa d´Eivissa i va exposar un projecte per eradicar l´analfabetisme, que era molt elevat en el camp eivissenc i en especial entre les dones.

Capó va recuperar i actualitzar un pla de construccions escolars que s´havia elaborat el 1917, moment en què es crearen la majoria d´escoles a zones rurals, però que ocupaven espais provisionals i molt precaris. A proposta de Capó es va constituir un patronat que, de manera immediata, proposà la construcció de 48 escoles en un període de dos anys. Era un pla molt ambiciós, que no es va poder desenvolupar en la seua totalitat. També va proposar la creació de beques per a estudiants eivissencs que volguessin cursar magisteri i d´aquesta manera aconseguir plantilles més estables a les Pitiüses.

Però Joan Capó no únicament planificava, sinó que també reunia els pares i els explicava la necessitat d´estendre l´educació entre els infants. El gener de 1927 va realitzar un viatge a Eivissa i aprofità per recórrer molts dels pobles de l´illa.

Construcció d´una escola

Per aquell temps, el mes de maig de 1927, el Ministeri d´Instrucció Pública publicà una reial ordre per la qual les poblacions de més de tres-cents habitants podien sol·licitar de la Direcció General de Primera Ensenyança la construcció d´una escola. Com que les disponibilitats econòmiques no eren excessives, també havien d´especificar, a més del solar on s´edificaria l´escola, el tant per cent de l´import de la construcció que aportaria cada ajuntament.

D´aquella planificació escolar en són fruit les escoles de Sant Agustí, Sant Antoni, Sant Llorenç, Sant Joan, Sant Miquel, Sant Josep, Sant Jordi, Santa Eulària, Santa Gertrudis i la Graduada d´Eivissa.

Els últims anys de la dictadura de Primo de Rivera foren construïdes algunes de les escoles que es posaren en marxa, amb edificis ben sòlids que, la majoria, han arribat en un magnífic estat fins als nostres dies.

D´aquella planificació escolar en són fruit la gran majoria dels edificis escolars d´aquells anys, com ja hem dit, i també cal afegir que la majoria foren projectats per l´arquitecte mallorquí Guillem Forteza i Pinya (1892-1943), com és el cas d´aquesta l´escola de Sant Josep. Forteza era un arquitecte format a Barcelona, i a partir de 1921 projectà, a més de multitud d´edificis de tota tipologia, un gran nombre d´escoles arreu de les illes. Les seues obren són catalogades, al començament, amb influències noucentistes i clàssiques, que amb el pas del temps evolucionà cap a posicions més racionalistes.

De la labor del mestre Bernardino a Sant Josep també hem d´apuntar que animà a algun alumne a seguir estudis de magisteri i així ho va fer amb Josep Marí Tur, de can Ribes, que va estudiar al col·legi dels salesians de València i que cursà magisteri a València. El mestre Ribetes va exercir durant molts anys a Sant Llorenç des Cardessar i després va passar a la graduada de Sant Antoni de Portmany, on es jubilà després d´haver-hi exercit més de vint anys. Precisament des de l´arribada del mestre Bernardino a Sant Josep, va viure a can Ribes, al raval de Sant Josep; durant els primers anys com a solter i a partir d´abril de 1927 ja casat amb Rosario Benavent. Aquesta fou designada mestra interina de Sant Francesc de ses Salines el juny de 1928 i ell demanà també trasllat al mateix poble.