El somni de l’escola Sa Joveria

«Volem formar persones compromeses amb el món, que es facin preguntes, que donin bones respostes, que superin reptes, que estiguin motivades per aprendre, amb idees i valors». Aquest és l’objectiu del claustre de l’escola Sa Joveria, al municipi d’Eivissa, segons expliquen la seua directora, Rosa Thomàs, i la seua cap d’estudis, Esther Tur, a l’article que han publicat a la darrera edició de l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, editat per la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Fundació Guillem Cifre de Colonya.

‘Un somni, una il·lusió, un projecte’, han titulat les dos docents el text, que fa un recorregut per la història del centre, des que es va crear l’any 2008 fins a la nova llei d’Educació, la Lomloe. Si una cosa queda clara llegint l’article és que al centre no els fan por els canvis. No només hi estan avesats sinó que, a més a més, els converteixen en una oportunitat per aprendre.

Col·legi Balansat: llibres, racons, hort i robots

Els cursos difícils

El text recorda que en un primer moment l’escola va rebre el nom Es Pratet «perquè en un principi havia d’estar al barri des Pratet de la ciutat d’Eivissa». No va ser fins un any després, al curs 2009-2010 «quan es va executar i es va ubicar de manera provisional al pàrquing dels Multicines». Una situació en la que varen estar cinc anys: «Els cinc cursos escolars en aules modulars varen ser molt difícils: al llarg del curs havíem d’estar connectats a un generador, i a cada final de curs patíem l’ampliació d’aules i, en consequència, la reducció de l’espai exterior». Unes complicacions que no els varen espantar: «Però la motivació i la il·lusió per fer una escola nova al municipi d’Eivissa varen ser clau per engegar aquest projecte». Això sí, va suposar «molts reptes»: «Aconseguir crear un lloc acollidor partint d’un espai amb les parets grises i un pati ple de pedres i terra, va ser un dels primers grans reptes», expliquen.

També reconeixen que tota aquella experiència, aquells cinc anys, s’han convertit en records: «La retirada del generador, la connexió a la xarxa, el condicionament del terra, la sembra d’arbres, la instal·lació de la zona de jocs, de les cistelles de bàsquet, la creació de l’hort, la recollida de mobles amb les famílies, etc.; tot ho vivíem com a vertaderes situacions d’aprenentatge amb els infants i les famílies». També l’evolució i el creixement del centre, que va anar «a poc a poc». Aquell primer curs 2009-2010 només eren 50 escolars de tres anys i les seues famílies, una comunitat que anava cresquent setembre rere setembre «fins a l’actualitat, que ja en són 406!».

«En la primera reunió amb famílies el juliol de 2009 ja els parlàrem d’un projecte educatiu, d’uns propòsits, però guanyar la confiança d’aquelles famílies va ser clau per crear un bon clima, vincles i per treballar junts per a l’educació dels seus fills i les seves filles», relaten la directora i la cap d’estudis, que detallen que la imatge dels boixos i boixes que tenen «és la d’un infant capaç, competent, amb idees i valors, que necessita els altres per aprendre i un entorn ric i motivador per a l’aprenentatge». Al mateix temps, destaquen el seu concepte d’aprenentatge: «Basat en l’acció, en l’observació, en la descoberta, en l’experimentació, en la resolució de preguntes, en la superació de reptes» i on el paper del mestre és «fer un acompanyament en el procés de creixement dls alumnes junt amb les seues famílies».

La importància dels espais

L’article destaca la importància dels espais, de la concepció de l’aula, en tot aquest procés i recorregut. L’aula és, afirmen les responsables del centre, que treballa per racons, «un espai viu» on els escolars troben materials i propostes, un espai que té «un valor més ampli que el pròpiament físic», ja que els espais «condicionen el benestar de les persones i l’aprenentatge dels alumnes» i han d’estar lliure de «caure en modes d’innovació».

Uns conceptes i una filosofia que es varen mantenir amb el canvi a l’escola nova, que varen estrenar el curs 2014-2015, un trasllat que va implicar un canvi de nom i «tornar a fer a l’escola». «Vàrem aprofitar la situació de la construcció de l’escola nova per viure-ho com una situació més d’aprenentatge», indiquen abans de detallar que els alumnes feien un seguiment de les obres de les instal·lacions que varen començar a fer seues a partir de setembre de 2014, quan s’hi varen traslladar. Més reptes: «Comprendre el canvi de nom, conscienciar-nos de tot plegat i conèixer la història dels nous barris que acullen la nova escola va ser un dels grans primers projectes de centre».

La pandèmia

Un camí que va quedar completament aturat per la pandèmia, «dos cursos amb molts canvis, sense interaccions, respectant distàncies i fent l’escola des de casa». I, en tornar, una vegada més va ser necessari replantejar-se l’escola que volien i els valors que volien transmetre als seus alumnes «en un món tan canviant»i en el que era necessari connectar-se amb el món digital, un aspecte que, defensen, s’ha de treballar a l’escola i amb les famílies.

Passada la pandèmia, un altre canvi, la Lomloe, que els ha obligat a «repensar» que fan i perquè ho fan. Han incorporat «el valor de l’autoconeixement» i també el del grup: «és rellevant expressar les nostres emocions, ser empàtics, autoregular-se, conviure bé». També ser conscients que és necessari esforçar-se «per superar reptes i dificultats» i aprendre «amb els altres i dels altres», indiquen les responsables d’aquest centre «que s’ha construït dos vegades» i que ha evolucionat. «És important tenir uns propòsits clars i anar fent camí, malgrat tots els entrebancs que ens puguem trobar: legislatius, de manca de recursos personals, econòmics o materials…», conclouen.

Suscríbete para seguir leyendo