El seu activisme en els moviments feminista negre i antiracista del Regne unit als anys 80 i 90 marquen profundament l’obra de Pratibha Parmar, una de les protagonistes del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’ (editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES), que dedica el mes d’abril a les dones que, dins del món del cinema, s’han dedicat als documentals. no són aquests els únics trets que marquen les seues produccions, fortament influenciades per la seua història familiar i les tres migracions que varen haver de fer. Tres canvis de continent: de l’Índia natal dels seus pares a Àfrica i d’allà, amb ella ja nascuda, al Regne Unit.
Relacionadas
El seu activisme i la seua lluita per la justícia social, a més de les seues dots de lideratge, es varen veure ja a la universitat, on va aconseguir les màximes qualificacions a Propòsits Humans i Comunicacions. Va passar tres mesos a l’Índia amb la mare Teresa de Calcutai s’hi va quedar un any dedicada a l’alfabetització dels boixos i boixes.
Les peces de Pratibha Parmar estan plenes de poesia, tot i els temes tan crus sobre els que reflexionen. Va començar la seua carrera com a directora ja amb els documentals, categoria a què ha dedicat tota la seua vida. El seu objectiu és, sempre, conscienciar sobre altres realitats. Això és el que va buscar amb ‘Emergence’ (1986) i ‘Sari red’ (1988), parlant de la sensibilitat artística de les dones negres i del tercer món a Londres. Tres anys després, va presentar ‘Kush’, on explora el món eròtic de les persones queers al sud d’Àsia, amb testimonis sobre aïllament, exotisme, alegria i solidaritat. Amb aquesta obra Parmar va rebre un bon parell de premis, un any en què també va llençar ‘A place of rage’, sobre el paper de les dones afromaericanes en els moviments pels drets civils i que va suposar, pels guardons i la crítica, un punt d’inflexió a la seua carrera. Altres documentals seus són ‘The Righteous Babes’ i ‘A Brimful of Asia’, així com els drames ‘Sita Gita’, ‘Wavelengths’ i ‘Memsahib Rita’.
El debut de Parmar en llargmetratges es produeix l’any 2006 amb ‘Nina’s Heavenly Delights’, una cinta per la que va rebre nombrosos premis. La pel·lícula més polèmica i desafiadora de la carrera de la directora d’origen indi és ‘Warrior Marks’, estrenada l’any 1993. En una mica menys d’una hora, la directora documenta la mutilació genital femenina. Una història que va quedar plasmada en un llibre que Parmar va escriure a quatre mans amb Alice Walker, guanyadora del Premi Pulitzer per ‘El color porpra’.