«Que la llum de juliol t’enceti les parpelles / i et voli la mirada enllà de tots els arbres, / que l’olor de la terra en esclatar les flors / t’encengui els narius, t‘obri de ple les venes, / que els llavis de mil boques inquietes de rosada / et facin un vestit color encès de magrana, / i tots els dits del món et toquin l’entrecuix / quan sigui a mi a qui busquis, meva la pell que et trobi». Aquest, de la barcelonina Mireia Calafell, seria un exemple dels poemes amb què aquest divendres Glòria Julià Estelrich i Víctor Leiva pujaran a l’escenari de Can Ventosa.
Un espectacle on veu i música es combinen per embolcallar versos que parlen de desig, de cossos, de passió, de foc... De sexe, vaja, prescindint de les metàfores. Poemes que parlen de l’entrecuix.
Això és el que proposa ‘Versar la pell’, la versió reduïda del sextet Vers endins, explica Glòria Julià, poetessa, rapsoda i cantant mallorquina, sobre l’espectacle, inclòs dins del marc del projecte cultural Barnasants, que acollirà la sala petita de l’espai cultural de Vila. Serà a les vuit de la tarda. I bona part de les entrades, que són gratuïtes, ja estan reservades. La veu de Julià i els instruments musicals de Leiva recorreran alguns dels poemes més calents de la literatura catalana. «És un espectacle que vàrem preparar per a un cicle de conferències de literatura catalana a Manacor», explica la poetessa durant un dels esplais del centre educatiu en què imparteix classes, a Mallorca.
Ausiàs March, Blai Bonet, Maria-Mercè Marçal, Vicent Andrés Estellès, el rector de Vallfogona o la ja mencionada Mireia Calafell són alguns dels autors inclosos en ‘Versar la pell’. «Es un recorregut per la poesia eròtica catalana», defineix la poetessa, que destaca que tot són creacions originals en català. És a dir, que no hi ha traduccions al català. Alguns dels poemes, relata amb la seua veu profunda i greu, són més metafòrics, però altres, reconeix «tendrien moltes XXXX». És a dir, que la majoria de les creacions a què posen veu i música són prou clares. No amaguen les seues intencions. Les formes són belles, però parlen del que parlen. «Algunes fins i tot podríem dir que són una mica porno», continua. «N’hi ha de més metafòrics, però alguns parlen directament de masturbació i mamades», continua Glòria Julià, que detalla que la música que les acompanya és, també, molt variada.
Estils musicals
Leiva porta la guitarra i el baix. I unes bases i percussions ja enregistrades per a alguns dels poemes. Els estils pels que transiten durant el recital són molt variats. «Hi ha flamenc, blues, electrònica...», descriu Julià, que explica que «des de sempre» li han interessat la literatura i l’erotisme. «D’adolescent ja m’atreia», comenta. Així, va estudiar Filologia Catalana, especialitzant-se en la literatura del segle XX. A més, té un màster en estudis de gènere (Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania) i la seua tesi es titula ‘Dones fogueres: el cos, l’espai, l’espai del cos’, detalla la poetessa, a qui interessa tot allò relacionat amb la sexualitat.
Està convençuda, a més, que la literatura eròtica és una bona forma d’atreure la gent cap a la poesia. «El sexe sempre està envoltat de tabús i parlar-ne obertament a la poesia és un punt a favor per cridar l’atenció», continua la poetessa mallorquina, que per al repertori de ‘Versar la pell’ ha fet un esforç per tractar de fugir de les composicions que reflecteixen els cànons de la sexualitat més heterosexual mormativa. «Hi ha moltes formes de presentar l’erotisme», afirma sobre la selecció de poemes.
Trobar construccions poètiques que parlin de sexe i erotisme no li costa. El que li resulta més complicat és, confessa, triar-les. A ‘Versar la pell’ entren, musicades, al voltant d’una dotzena de poemes —«bé, potser algun més»—, moltíssims menys dels que té localitzats la cantant i rapsoda. «Sempre me’n queden molts penjats», confessa. La solució, per donar-lis sortida més o menys a tots, que no es quedin massa temps sense pujar a l’escenari és «anar-los rotant». És a dir, que va variant el repertori en funció de l’espectacle, del lloc i del que li demana el cos.
L’espectacle, reconeix, es presta a que el públic faci comentaris, es dirigeixi miradetes o faci colzades a l’acompanyant quan algun dels versos els criden especialment l’atenció. Glòria i Víctor en són conscients, però no acostumen a destorbar-los. «Quan recites, amb la música i cantant, aquests xiuxiuejos no els sents gaire», afirma la poetessa, a qui diverteix molt veure les reaccions dels asistents. «Són molt diferents. No et trobes les mateixes reaccions quan actues a un poble de Mallorca on el públic és més aviat gran que quan ho fas dins d’un cicle de literatura», explica. En el primer, els comentaris en veu baixa i les rialletes són molt més habituals que al segon, on el públic acostuma a sorprendre’s menys, una cosa que sorprèn, donades les lletres picants de les gloses i la cançó tradicional que han sentit els majors tota la vida, reflexiona Julià mentre comença a sonar, de fons, la música que anuncia que s’ha acabat l’esplai. «És hora de tornar a classe», comenta Julià, que està convençuda que hi ha més veritat a l’erotisme i el sexe que a l’amor.
