‘És quan miro que hi veig clar’. Aquesta és, segurament, l’obra més coneguda d’Isabel-Clara Simó Monllor, una de les protagonistes del mes de setembre del calendari ‘Temps de dones, dones en el temps’, editat per l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES. L’escriptora va néixer a la localitat alacantina d’Alcoi l’any 43.
ISABEL-CLARA SIMÓ MONLLOR
Época: 1943-2020
País: Espanya
L’autora va morir a Barcelona, quan tenia 76 anys, com a conseqüència de l’esclerosi lateral amiotròfica que patia.
Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de València. També en Periodisme. A més, es va doctorar en Filologia Romànica, detalla el dossier que acompanya el calendari, sobre Simó Monllor, que escrivia en català i que va ser militant de Solidaritat Catalana per la Independència. Va exercir com a professora a Bunyol i, més endavant, a l’institut Ramon Muntaner de Figueres, ciutat en què varen néixer els seus fills, detalla el document, que destaca que a principis dels anys 70 l’escriptora es va passar a l’exercici del periodisme. Va dirigir el setmanari Canigó i va col·laborar en nombrosos mitjans al temps que donava vida a les seues històries, plenes de personatges complexes amb relacions conflictives: ‘La Nati’, ‘Raquel’, ‘Històries perverses’, ‘T’imagines la vida sense ell?’, ‘Júlia’ o ‘D’Alcoi a Nova York’, aquestes dos darreres ambientades a la seua ciutat natal.
Ha rebut nombrosos premis per les seues obres: el Víctor Català per ‘Es quan miro que hi veig clar’, el Sant jordi per ‘La Salvaje’, la Creu de Sant Jordi per tota la seua trajectòria literària, el Joanot Martorell per ‘Amor meva’...