El naixement i la mort de Gracia Baptista, monja i compositora espanyola, són un misteri. De la vida d'aquesta dona, que és una de les protagonistes del mes de febrer (dedicat a les músiques del Renaixement) del calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'Organització de dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES, poc se'n sap més enllà del fet que era espanyola i que va viure a Àvila.

«La seua composició sobre el 'Conditor alme', publicada l'any 1557 al 'Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela', de Luis Venegas de Henestrosa, és l'obra amb teclat més antiga composada per una dona espanyola», detalla el dossier que acompanya el calendari i que es pot descarregar a la web del sindicat.

Aquest mateix document destaca que aquesta peça és, a més, «probablement l'única publicada que es conserva anterior al segle XVIII». També, continua el dossier, «va ser la primera composició d'una dona publicada a Europa».

Aquesta peça consisteix «en una obra per a veu amb acompanyament d'òrgan o clau que ha estat gravada en diferents ocasions». Sobre la misteriosa Gracia Baptista ha escrit Josemi Lorenzo Arribas al seu article 'Gracia Baptista y otras organistas del siglo XVI'.

Per aprofundir en la seua figura i la de les altres músiques del Renaixement en les que es centra el mes de febrer (Concerto delle Donne i Maddalena Casulana), el calendari proposa, en les darreres pàgines, una sèrie d'activitats per treballar a classe des d'Infantil a Batxillerat. Algunes consisteixen en escoltar la música que feien aquestes dones i explicar les seues vides i altres, en canvi, proposen els escolars construir amb material reciclat els instruments que s'empraven al Renaixement. També es demana que analitzin les dificultats que varen tenir aquestes dones per desenvolupar la seua trajectòria a la música.