Ramon Mayol, escriptor i editor: «Hi ha molt de tros d'ase dirigint-nos»

Molts. Que mos estrellam com a illa i com a societat. Però també que un estel que es diu Ibiza passa per aquí i s'estrella. Tot això no ve a ser més que un toc d'atenció, passa a l'illa perquè és el que llegesc el diari cada dia i conec bé, però és extensible a grans corporacions, empreses i països on no sempre els que estan dalt són les millors persones o les més adequades per dirigir-los. Tenc la impressió que hi ha molt de tros d'ase dirigint-nos. Hi ha qui ho comenta a la barra del bar, jo he escrit un llibre.

Aquests trossos d'ase, quan escrius de forma crítica sobre l'illa, t'acusen de perjudicar la imatge d'Eivissa...

Estàs donant mala imatge si dius que estàs fart de veure hummers i budes a les platges? Val, ho assumiré, pero no anam en la bona direcció. S'estan equivocant els qui promocionen aquestes coses: molts hotels de cinc estrelles, mansions, el restaurant més car del món i el vaixell de més luxe... A mi, això no m'enorgulleix sinó que me fa vergonya dir-ho. No vull que se conegui la meua illa per això. Podem dir amb orgull que tenim el millor museu o la millor biblioteca? No. I és el que m'agradaria poder dir fora.

Teníem les millors platges i solpots fins que els hem prostituït?

Efectivament! Sí, i ho hem assumit. Comença la temporada i ens baixam els calçons i posam el cul com si fos una cosa normal. Per què? I què és això de felicitar-se pels rècords turístics? Un altre cop tornaran a col·lapsar-se les carreteres, l'hospital, les depuradores... Això és bo? Estam triant a persones o idees que no ens representen. Hi ha malestar, ho veus al carrer, però després passam tots per la mateixa caixa. Jo sóc el primer que votarà a un d'aquestos. Amb una pinça al nas, però els hauré de votar. I el títol del llibre va una mica per aquí. No necessitam una bola de vidre per veure que acabarem malament. Ho sabem.

Vaja que és un estel amb les idees molt clares.

Vull que la gent pensi un poquet amb aquest llibre. Hi ha un element que està mal assessorat. Igual a una empresa te posen de cap de departament perquè fas molt bé la feina, però com a cap ets un desastre. Doncs en política passa el mateix. Igual ets bon regidor, però te posen de president o alcalde i l'han pifiat.

Quan algú que val arriba a un partit els mediocres que estan per sobre se'l treuen d'enmig.

Sí, és el més habitual. Ho he vist. Arribes a un lloc i veus una hostilitat absoluta. La gent és molt mediocre. El model triomfador és el d'Steve Jobs, que s'envoltava de gent molt millor que ell. Si coneixes les teues limitacions intenta tenir els millors amb tu. Aquí és al contrari, quan penses que algú és millor i te pot fer ombra, te'l treus de sobre.

Tornem a la novel·la. És molt diferent d'escriure contes?

Necessita més feina. M'agrada molt el conte, hi tornaré. La novel·la em demana esforç. No tenia clara l'estructura. Escriure una novel·la de 150 pàgines que tengui sentit... Per mi és complicat. M'agrada el conte i es nota, al final, amb aquest llibre, te n'adones que estàs llegint relats que al final s'uneixen. Vull explicar una història que no té res a veure amb les altres però que al final estan relacionades i té sentit. No és que m'hagi sortit així a propòsit, és que no sé fer-ho d'una altra manera.

Hi ha alguna gamberrada...

Sí. Ves a la pàgina 127, al capítol sis. Tots tenen amb una data, una cita i després el text. Doncs en aquest hi ha la data, la cita i... està en blanc.

Perdó?

Passen un munt d'anys, de 2009 a 2020, no dic res i després seguesc com si res. És una gamberrada. Em feia mandra tornar a repetir les coses però explicades d'una altra forma, amb unes altres paraules. Ho vaig decidir a darrer moment. Editar, al final, és fer net, eliminar. I la millor forma de fer-ho és de forma dràstica. Estic convençut que si hagués enviat aquest llibre a una editorial no me l'haguessin publicat.

Tens mà amb l'editor...

Sí, a mi me deixa. [Riu] És una frikada. Com a editor llegesc molts manuscrits, tots són correctes en estructura i aquest no, no té res a veure. Mai no seré tan bo com els escriptors de veritat, com els novel·listes. No m'ho consider. Ni ho pretenc. Volia rompre una mica els esquemes. El resultat no sé quin serà, però ho he fet.

Ser el teu propi editor te dóna més llibertat o és massa responsabilitat?

No estic còmode. M'hagués agradat tenir un editor de confiança a qui demanar-li fer això o allò altre. Quan edit un llibre el que busc és que m'agradi. La qualitat literària la deixo per als experts. He trobat a faltar la mà d'algú, un filtre, que et digui que ho edita però que revisis un capítol, que canvïis això altre... Aquesta inseguretat es nota perquè ha passat per dos revisions, dos correccions. M'he llançat, però m'ha faltat algú.

A Eivissa s'escriu molt?

Sí. Molt. Aquesta illa té alguna cosa amb les arts. Hi ha molts artistes i molta gent que ho vol ser. S'escriu molt, es pinta molt, es fa molta música... No sé si l'illa inspira o que necessitam fugir de l'estrès i per això pintam, escrivim o feim música. Molta gent em diu que escriu. Ho fan per a ells, no donen la passa de publicar.

Editant dones moltes canya?

Depèn. He editat gent que està molt per sobre de mi. És un orgull i som jo qui els he de demanar consell. Aprenc molt. Altres estan començant i m'atrevesc a donar-lis recomanacions. Però no me consider cap expert, només busc que els llibres siguin fàcils de llegir i que agradin. Els consells s'han de camuflar, perquè l'ego de l'artista... He aprés a dir les coses. Si no m'agrada, dic que no és el moment, si s'ha de canviar una cosa, dic que es vendria més si fessin això o allò. Ho dic de forma que els escriptors no es sentin ofesos.

Quin llibre li agradaria editar?

Novel·la històrica, rigorosa i ben documentada, però és complicat, no tothom ho pot fer perquè requereix una feina de documentació d'anys. No m'hi veig capaç, ara.

I quin li agradaria escriure?

No tenc cap fita com a escriptor. Vaig fent. Vull tornar als contes. I acabar un projecte que fa molts anys que tenc al calaix: la història del rock.