Fotografiar una galàxia o una nebulosa no és fàcil. Requereix moltes hores. I moltes fotografies. No per fer-ne una bona, sinó per sumar-les. Sí, perquè a la fotografia astronòmica les fotografies d'un mateix cos es sumen o, com diuen els experts, s'apilen. Així ho afirmen a l'Agrupació Astronòmica d'Eivissa (AAE) per explicar, de forma comprensible, com s'han fet algunes de les fotografies que apareixen al calendari de 2019. L'han titulat 'Eivissa dins l'Univers' i totes les fotos, excepte la del mes de desembre, s'han fet des d'Eivissa. Algunes des de l'observatori de Cala d'Hort, altres des del de Puig des Molins i també n'hi ha que les han fet els socis amb els seus propis equips.
Aquesta és la segona vegada que l'AAE fa un calendari. No el fa cada any, sinó quan els seus integrants tenen prou fotos bones. «El cel d'Eivissa està prou bé per a l'astrofotografia», comenta un dels socis, que destaca que des de l'observatori de Puig des Molins es poden fer fotografies de la Lluna, el Sol i els planetes mentre que per capturar galàxies i nebuloses, el que es coneix com «cel profund», cal emprar el telescopi de l'observatori de Cala d'Hort, que té mig metre de diàmetre.
El cel, mes a mes
Al calendari (que es ven per vuit euros als qui no són socis, aquests el tenen de forma gratuïta) hi ha imatges capturades des dels dos llocs. La taca solar que protagonitza el mes de maig o les muntanyes Apenninus de la Lluna, que es poden apreciar a la plana del mes de març, es varen fer des de Vila mentre que la nebulosa de Cocoon, que es pot contemplar el mes d'abril, o la galàxia d'Andròmeda, que acompanya novembre són resultat d'una nit a Cala d'Hort.
A l'agrupació han intentat que la imatge que acompanya cada mes es correspongui amb el que es pot observar al cel des d'Eivissa en aquelles dates. «No posaríem la nebulosa d'Orion a l'agost, per exemple, quan no es pot veure perquè queda darrera del Sol», comenta aquest integrant del col·lectiu, que confessa que l'hivern és l'època que més agrada als aficionats a l'astrofotografia. Una de les condicions per poder fotografiar l'univers és que sigui nit tancada: «Al'estiu hi ha dies que fins a les onze de la nit hi ha llum. A l'hivern, en canvi, a les sis de la tarda ja es completament de nit».
La majoria de cops, expliquen, cal tota una nit per poder obtenir una fotografia. Primer s'ha de preparar tot, el telescopi, la càmera... De vegades són necessàries un parell d'hores. Després, a més, no es tracta de fer una foto, sinò que se'n fan moltes. Es tracta de fotografies de «llarguíssima exposició». «No es dispara i fa el clic. Poden ser cinc o deu minuts d'exposició», indica. Després, totes les fotografies fetes durant la nit s'apilen, com diuen ells. El que fan, mitjançant un programa informàti,c és sumar totes les imatges que, després, han de processar. Fa temps ho feien amb el Photoshop. Ara, però, tenen programes més específics, com el Pixinsight, detallen, que varen néixer concebuts per a l'astrofotografia.
Processar la imatge
«Molts cops, processar una imatge per aconseguir que es vegi bé et pot portar set o deu hores», comenten des de l'agrupació. Ni passar-se ni quedar-se curts per aconseguir que el cos fotografiat s'aprecïi és l'objectiu del tratament de les imatges. És fàcil adonar-se de quan s'han excedit: «Les estrelles, per exemple, queden inflades». Tots es guien per les referències que tenen d'altres imatges del cos fotografiat que ja han vist -«des d'aquí no es sol fotografiar res que no hagis pogut veure abans»- i saben quan parar. «Arriba un moment que saps que ja està», apunten.
Han vist les nebuloses o galàxies a altres fotografies, mai directament amb el telescopi, amb el que es veu «menys» que quan han acabat de processar les imatges. Té una explicació: «El sensor de la càmera no té cap limitació a l'entrada de llum. El pots tenir una hora obert. L'ull sí. Si no fos així et quedaries cec». Així, els propis astrofotògrafs d'Eivissa descobreixen els detalls d'allò que han fotografiat poc a poc. Primer amb l'apilat de les imatges que han capturat durant toda la sessió i, després, així com les van editant. «En el fons, cada fotografia no deixa de ser una obra artística», comenta un dels aficionats que compara tot el procès amb el de la pesca.
Alguns viuen aquestes nits acompanyats. Queden en parelles, o de tres en tres com a molt, i passen la nit pescant estels, galàxies, nebuloses o planetes. Altres confessen que els agrada viure tota aquesta experiència sense companyia. Per a ells, indiquen, l'astronomia és, quasi sempre, una activitat solitària. i silenciosa. Això sí, la quasi totalitat d'ells acompanyen les llargues nits fotografiant el cel amb una bona dosi de cafè.
