El secret del país més feliç del món

Sa Nostra Sala, al carrer d´Aragó de Vila, va quedar-se ben petita divendres passat per escoltar la conferència de l'antropòleg Kirk Huffman. A més del seu currículum brillant, és un vell conegut d'Eivissa, on va residir des de l'any 1990 al 2002, després de viure 17 anys entre les tribus de la República de Vanuatu.

Es tracta d'un dels països més desconeguts i joves del món, ja que es va independitzar l'any 1980 d'un condomini francobritànic, un cas únic al món: dos de les grans potències del món compartint colònia. Aquesta no és l'única raresa de Vanuatu. Per a bona part de les tribus que viuen a 82 de les 200 illes que formen el país, la mesura del sistema econòmic el formen els porcs, el seu animal sagrat (tot i que se'l mengen sense cap mena de problema en els rituals). «Ells pensen que els porcs tenen ànima, com tots els altres animals, els vegetals i les roques, però creuen que el porc va ser el primer ésser de la creació just abans de l'home», destaca Huffman.

En els seus anys entre les tribus, va enamorar-se especialment de Tanna, una illa de 30.000 habitants que té la mateixa extensió d'Eivissa. Allí hi ha entre cinc i nou llengües diferents, amb els seus dialectes, i cada manera de parlar forma una identitat específica. Allí les tribus no viuen mesclades, «cadascuna respecta el territori de les altres perquè pensen que la terra està protegida pels morts i que poden ser castigades si no ho compleixen». Així i tot, alguna vegada al llarg dels anys hi ha hagut alguna guerra, «però són guerres que s'organitzen i queden les dos tribus com si aquí es fa un partit de futbol». «Si hi ha un mort, aturen el combat perquè no n'hi hagi més», relata amb admiració l'antropòleg.

Amb aquesta cultura tan pacífica, és ben normal que Kirk Huffman no sabés com explicar les dimensions dels conflictes bèl·lics dels hòmens blancs quan el cap d'una tribu li va demanar què havia passat a la Guerra Mundial, de la qual n'havia sentit a parlar. «Li vaig dir que varen morir més de 20 milions de persones, però ells no saben calcular una mesura així, no entra una quantitat així dins la seva lògica». Així que va recórrer a un exemple palpable: «Veus els grans d'arena d'aquesta platja? Idò imagina que els has d'agafar un per un, quan acabis, tendràs tants grans d'arena com hòmens morts a la Guerra Mundial», va explicar l'antropòleg. «Carai, sí que sou salvatges els blancs», respongué el cap de la tribu. A més de salvatges, els habitants de Vanuatu, d'origen ètnic melanesi, com els australians, creuen que l'home blanc és mentider.

Aquesta superstició va agafar força pel seu contacte amb les potències invasores i, sobretot, pels missioners que volien convertir-los. «Quan ja feia uns anys que havien arribat els religiosos i volien canviar-los la seva manera de viure, una tribu va enviar un dels seus a Austràlia per comprovar com era la vida dels blancs». Resulta que l'enviat va anar a parar al barri on es concentraven les prostitutes i els alcohòlics i allí va viure durant la seva missió. «Quan va tornar, va dir a tots els seus que el que deia el missioner era mentida, que allí tots portaven una vida plena de pecats», bromeja Huffman.

Malgrat la desconfiança atàvica cap als blancs, Huffman va guanyar-se la confiança de les tribus de Tanna fins al punt que va ser adoptat per una família. Si bé aquest fet era motiu d'orgull, també li va suposar un problema quan, temps després, es va casar amb la seva dona. «Ells em varen dir que la meva boda no era vàlida, que havia de fer-ho seguint les seves tradicions», ja que ells pensen que «són l'origen de la creació i han de vigilar que la resta del món segueixi les seves normes», encara que gairebé no tenguin contacte amb l'exterior. Així que una altra família va haver d'acollir en adopció la dona de Huffman i aquest va haver de negociar durant 18 mesos amb el seu nou sogre per complir amb la tradició.

Respectar el medi ambient

Kirk Huffman desperta entusiasme quan parla de Vanuatu i recorda que va ser triat el país més feliç del món per la New Economics Foundation després de tres anys de recerca i investigació. «El seu secret és ser autosuficients i respectar el medi ambient, ja que creuen que ells són de la terra i que aquesta és també dels esperits dels seus morts, per tant, ha d'arribar intacte als seus descendents fins a la fi dels temps». Allí tampoc no tenen problemes per menjar, ja que la terra és molt fèrtil i tenen aliments de sobra sense esforç, per això no entenen que «s'hagi de treballar a canvi de sous per a després comprar el menjar, ja que, per a ells, el menjar és de franc».

Els problemes que amenacen el país venen de fora, com el menjar ràpid que s'estén a les zones on s'han occidentalitzat i que fan que el país ja sigui el sisè amb major incidència de diabetis del tipus 2 a tot el món. «Sik blong suga», anomenen a aquesta malaltia en la llengua franca del país. Però encara hi ha una patologia pitjor, el «sik blong many», la malaltia dels sous, que «ells creuen que és una com una droga destructiva». Eivissa, l'altra illa que va fascinar Kirk Huffman, on va trobar que «va haver-hi la darrera cultura lliure d'un sistema feudal i es va mantenir pràcticament igual fins als anys cinquanta», sí que ha caigut plenament en «la febre dels sous, que va començar amb els senyors de Vila i, desgraciadament, s'ha estès a tota l'illa».