Ningú no ha llegit mai l’exemplar de ‘Les detallades vores del camí’, de Marià Villangómez, que hi ha a la biblioteca Vicent Serra i Orvay, de Sant Jordi. Porta dos anys i mig confinat al mateix prestatge de l’apartat de poesia en què el varen col·locar Joana Guirado i Ana Ribas, les bibliotecàries, quan va arribar. Mai no ha creuat la porta. Mai no ha vist el cel, ni ha anat en cotxe, ni s’ha bressolat a cap bossa de mà de camí a la tauleta de nit d’alguns dels usuaris. Mai no ha sentit la calor d’uns dits passant les seues pàgines amb estima. ‘Les detallades vores del camí’, una antologia de poesia de l’escriptor eivissenc, és un dels llibres oblidats de les biblioteques de les Pitiüses. «És una pena, és petitet, molt polit», comenta Ana, que fa una mica d’autocrítica: «En aquest cas potser que no hagi sortit mai és culpa nostra. No l’hem posat mai a la vista». Amb això vol dir que mai no l’han col·locat a la taula de recomanacions que hi ha a l’entrada. No hi ha llibre que no passi per allà i no se l’emporti algú a casa.
No és l’únic volum orfe de lectors que acumulen les prestatgeries de Sant Jordi. Molts d’ells són llibres de divulgació científica o assaig: «És difícil trobar novel·les que no hagin sortit mai perquè quan arriben les posam a la vista i, a més, com les anam recomanant, van sortint». ‘Casa saludable’, de Mariano Bueno; ‘Jugar a ser déus. Els dilemes morals de la ciència’, de Salvador Macip, i ‘Érase una vez el zorro y el erizo’. Las humanidades y la ciencia en el tercer milenio’, del científic, paleontòleg i divulgador Stephen Jay Gould, tampoc s’han donat mai en prèstec. A les bibliotecàries els sorprèn especialment el cas del primer, ja que hi ha altres llibres d’aquest mateix autor que tenen prou èxit. Un misteri.
Anna i Joana consideren que és una pena que ‘Breu història de l’Islam’, de Karen Armstrong, no s’hagi prestat mai, sobretot perquè l’autora «coneix molt les religions, les explica molt bé» i consideren que és un bon llibre, en el moment actual, per entendre el món. Les bibliotecàries expliquen que molta gent no s’atreveix amb els llibres de divulgació científica i d’assaig perquè creuen que són complicats de llegir. «N’hi ha de tots, però alguns són molt interessants, estan molt ben escrits i es llegeixen ràpìd», apunta Ana.
Encara que els costa, finalment troben una novel·la que mai no ha sortit de la biblioteca: ‘Doble o res’, de Manuel de Pedrolo. Porta ja sis anys sense moure’s de l’espai en què el varen col·locar quan va arribar. Ana explica que costa no només perquè les novel·les surten amb molta més facilitat, sinó perquè amb la manca d’espai que hi ha a les instal·lacions, quan veuen que un llibre no té molt èxit, el baixen al magatzem. L’auxiliar de la biblioteca de Sant Jordi no es pot estar de recomanar un llibre que s’ha prestat molt poc i que, a ella, li va encantar: ‘La casa vacía’, d’Algernon Blackwood. «És un escocès al que el seu pare li va dir que o treballava o es buscava la vida. Va marxar a Canadà i es va quedar impactat per la natura, pel poder de la natura, que als seus relats tracta com un ens viu», explica.
La secció de llibres amagats
A la biblioteca de Cas Serres a aquests títols els nomenen ‘Llibres amagats’. De fet, tenen una secció pròpia. Un espai on cada cert temps exposen títols que no han sortit mai (o molt poc) per animar els usuaris a emportar-se’ls a casa. A llegir-los. A descobrir-los. «Normalment, quan els treus, quan els poses a la vista, surten», afirma Pepe Garibo, tècnic de la biblioteca de Cas Serres del Consell d’Eivissa.
En aquests moments no hi ha cap exposició d’aquests llibres amagats perquè encara està l’exposició bibliogràfica de Halloween. Però en breu els quatre tècnics d’aquest servei tornaran a triar deu títols que o no han sortit mai d’allà o han sortit molt poc. Alguns dels ‘Llibres amagats’ que s’han exposat fins ara han set ‘Caperucita al desnudo’, de Catherine Oresntein; ‘En los mares del sur’, de Robert Louis Stevenson; ‘Si la natura és la resposta, quina és la pregunta’, de Jorge Wagensberg; ‘El país de los cuentacuentos’, de Dario Fo; ‘El bello oficio de hacerse viejo’, d’Elena Pita; ‘Llámalo sueño’, de Henry Roth; ‘Las noches’, de Gerad Reve, o ‘El viajero más lento’, d’Enrique Vila-Matas. «Aquests llibres no es que no s'hagin prestat mai sinó que amb el pas del temps queden arraconats entre la resta de llibres i pel fet de no estar a mà no surten. Amb aquesta iniciativa el que volem és treure’ls del seu racó i posar-los a la vista. Amb aquest petit gest el llibre torna a viure i surt en préstec. Moltes vegades l’èxit o fracàs no està en la seua qualitat o oportunitat, sinó en la visibilitat que li podem donar», apunta Garibo, que avança alguns dels títols que podrien estar en la propera edició dels ‘Llibres amagats’: ‘Caminar (o el arte de vivir una vida salvaje y poética)’, de Tomás Espedal; ‘Les mines del rei Salomó’, de Henry Rider; ‘Germà de gel’, d’Alícia Kopf, i ‘Cartas a Milena’, de Franz Kafka.
Modes i recomanacions
Manuela Boned, bibliotecària de Sant Antoni, lamenta veure constantment a les prestatgeries llibres «magnífics» com ‘Solitud’, de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert); ‘Tiempo de silencio’, de Luis Martín-Santos, o les grans obres d’escriptors com Hermann Hesse (‘El llop estepari’, ‘Sota les rodes’...), Albert Camus (‘La pesta’, ‘L’estranger’...) o Miguel de Unamuno (‘Niebla’, ‘La tía Tula’...). No veure mai a les mans de ningú -«excepte quan a algun estudiant l’obliguen»- ‘La Regenta’, de Leopoldo Alas Clarín, o ‘El árbol de la ciencia’, de Pío Baroja, també li dol. Boned explica que la lectura d’alguns llibres va «per tandes» i que es produeixen situacions «curiossíssimes» com que llibres que han tengut llista d’espera perquè tothom els volia llegir en un moment donat, passada la moda, poden estar després anys sense que ningú no els agafi. És el que li ha passat, per exemple, a ‘La catedral del mar’, d’Ildefonso Falcones, explica la bibliotecària, que confessa que un llibre que gairebé no es presta i que ella recomanaria és ‘Opus nigrum’, de Marguerite Yourcenar.
‘Historia de la lectura en el mundo occidental’ només ha sortit de la biblioteca de Can Ventosa en dos ocasions des que va arribar fa ara quatre anys, lamenta Fanny Tur, responsable d’aquest servei. Parla d’aquest llibre i es nota que se li trenca el cor en imaginar-lo tan abandonat. «És apassionant per als amants de la lectura. Recull tota la tradició literària oral, els escoltadors, la imprempta, l’alfabetització, la lectura a l’època medieval...», insisteix Tur, que reconeix que, de vegades, fa molt el lloc en el que està col·locat el llibre: «El canvies de banda i la gent l’agafa». També sobre literatura, en aquest cas sobre escriptors, tracta ‘Las armas y las letras’, d’Andrés Trapiello, un altre dels títols que més li dol a ella que no el llegeixi més gent.
Tur explica que, com a totes les biblioteques (a la de Santa Eulària afirmaren que estaven massa enfeinats per atendre a aquest diari per al reportatge i la de formentera ni tan sols ha contestat) també es donen casos estranys, com que d’un mateix autor hi hagi llibres que surtin molts i, altres, que hairebé mai. A Can Ventosa passa amb el filòsof Julián Marías. Mentre ‘La mujer y su sombra’ ha passat en els darrers anys per desenes de mans, ‘La justicia social’ resta oblidat a les prestatgeries. El mateix li passa a l’obra completa dels texts de Salvador Dalí. La gent va boja demanant catàlegs de les seues exposicions, però el que va escriure, si bé es va prestar prou entre 2003 i 2008, a partir d’aquell moment no ha interessat pràcticament ningú, comenta Tur lleugerament apenada, que confessa que, de tant en tant, també hi ha sorpreses «agradables». Mentre pensava títols oblidats per aquest reportatge se li varen venir al cap els volums de crítica literària de Harold Bloom. Pensava que no tendrien gaire èxit. S’equivocava.
Les qui confien en no equivocar-se són Joana i Ana. En descobrir, amb aquest reportatge, que el llibre de Villangómez no havia sortit mai de la biblioteca el varen col·locar a la taula destinada a la ‘poesia de tardor’, amb què intenten animar els usuaris a llegir poemes. Estan convençudes que en pocs dies ‘Les detallades vores del camí’ creuarà, per primer cop, la porta de biblioteca. El llibre respirarà. Viatjarà. Viurà.
