Durant el anys vint alternava les estades en el poble de Santa Eulària amb períodes de navegació. Durant un temps comandà la bricbarca ´Guadalhorce´, de la companyia mallorquina Bosch i Sintes i que realitzava preferentment viatges a ports nord-americans. Com a curiositat, cal dir que el ´Guadalhorce´ fou l´últim veler de matrícula espanyola que realitzà la carrera transatlàntica; això fins al 1930, quan foren definitivament substituïts per vaixells moguts a vapor. Al ´Guadalhorce´ se li canvià el nom i durant una època també es digué ´Anibal´. Joan Llabrés Bernal, historiador de la Marina balear, recordava que Guasch va passar una experiència compromesa quan amb aquest vaixell es trobà amb un violent cicló en navegació cap a un port nord-americà.
Després s´embarcà en el vaixell ´Capitán Planas´, veler, també d´armador mallorquí. Amb la Gran Guerra la navegació a motor va fer augmentar de manera exponencial els costos, cosa que mogué a diverses navilieres mallorquines a encarregar de nou a les drassanes la construcció de velers, que havien estat quasi desbancats pels vaixells moguts a vapor, amb el canvi de segle. Els historiadors apunten que entre 1916 i 1920 es construïren una vintena de velers a Mallorca, entre els quals, a més del ´Capitán Planas´, n´hi havia d´altres d´anomenada, com el ´Miguel Caldentey´ i el ´Sant Mus´.
Auxiliadors del ´Mallorca´
Marià Guasch sempre va vetllar pels interessos del seu poble i dels seus habitants i una mostra d´aquesta generositat és l´escrit que l´agost de 1916 va enviar al ministre de Marina, pel qual demanava una recompensa pels eulariencs que el 17 de gener de 1913 havien ajudat al salvament dels passatgers del vapor ´Mallorca´, que havia embarrancat en el Baix o Llosa de Santa Eulària. Guasch posava com exemple els patrons de pesca Jaume Bonet Ramon Rosa, Antoni Marí Marí Vaca i Josep Clapés Clapés Lloses, que amb els seus llaüts i amb tripulants voluntaris, en tres viatges cada un posaren fora de perill els passatgers i la correspondència que transportava el ´Mallorca´. També apuntava el servei que realitzà el sergent del Batalló de Caçadors d´Eivissa, Vicent Juan Tur, que amb bicicleta anà ràpidament a la ciutat d´Eivissa per donar notícia del naufragi. Marià Guasch es queixava que, pel contrari, vuit mariners que viatjaven en el vapor com a passatgers foren condecorats amb la creu blanca del mèrit naval i pensionats de manera vitalícia, quan no feren res més que complir amb la seua obligació: salvar-se i salvar els que viatjaven amb ells. L´Ajuntament de Santa Eulària, presidit per Francesc Bonet Planells, recolzà la petició de Guasch.
El mes de novembre de 1926 Guasch fou designat regidor de l´Ajuntament de Santa Eulària pel governador civil de Balears. Recordem que ens trobàvem en plena dictadura de Primo de Rivera i la democràcia era una cosa oblidada. Aprofitant la visita que realitzà el maig de l´any següent el capità general de Balears, el general Enrique Marzo Balaguer, Guasch insistí en la seua petició d´una recompensa per als vesins que es distingiren en el salvament dels nàufrags del ´Mallorca´. No sé com va acabar la reiterada demanda, però demostra el caràcter insistent del nostre protagonista.
Homenatge a Rigoberto Soler
El setembre de 1926 i promogut per diverses persones de Santa Eulària, s´organitzà un homenatge al pintor valencià Rigoberto Soler, que en l´Exposició Nacional celebrada a Madrid, guanyà un dels premis amb el seu quadre titulat ´Idil·li eivissenc´. Marià Guasch fou un dels que portaren la iniciativa de l´homenatge. El banquet se celebrà en el local del Sindicat Agrari, en el passeig de s´Alamera, i fou servit per la pensió Can Fita. Pronunciaren unes paraules l´alcalde de Santa Eulària, Joaquim Gadea, l´exdiputat Carles Román i el capità Marià Guasch. Feia dos anys que Soler s´havia establert a Santa Eulària, on desenvolupà una prolífica i valuosa obra.
El 25 de juliol de 1928 l´Ajuntament de Santa Eulària va organitzar un solemne acte amb motiu de la col·locació dels retrats de dos fills il·lustres del poble: la del tinent coronel d´infanteria, Josep Clapés Juan i el del telegrafista, advocat i cap de penals, Josep Guasch Vich. L´alcalde del poble era Antoni Juan Ferrer Guillem, de Sant Carles i pare de l´empresari turístic recentment desaparegut Vicent Juan Guasch. La semblança biogràfica de Clapés la va redactar Isidor Macabich i fou llegida per Rafel Oliver, sacerdot i director de l´Hospital Provincial i de la Inclusa, que era parent tant de Clapés com de Macabich. Com és de suposar, en lloc preferent es trobaven els familiars més propers dels dos fills il·lustres. Per part de Josep Guasch Vich hi havia el seu fill, Pere Guasch, enginyer de mines de l´Estat i el seu nebot, el capità Marià Guasch.
Els tres fills il·lustres de Santa Eulària foren designats: el plenari del 8 de setembre de 1927 nomenà l´aleshores vicari capitular de la diòcesi pitiüsa, Bartomeu Ribes Noguera (1869), que morí el 1949 quan ocupava el càrrec de vicari general de la diòcesi. En el mateix plenari també es designà fill il·lustre l´historiador i militar Clapés Juan, que havia mort el 1916. El 16 de gener de 1928 fou proclamat pel plenari fill il·lustre Josep Guasch Vich. En l´homenatge del juliol de 1928 i per part de Guasch Vich prengueren la paraula per agrair la distinció el fill de Guasch i el capità de la marina mercant Marià Guasch, en qualitat de nebot i fillol, que traçà una biografia emocionada de l´homenatjat.
Pràctic del port i de sa Canal
Es trobava al comandament del ´Pepita Matutes´ quan el mes de març de 1929 oposità a la plaça de pràctic del port d´Eivissa i de sa Canal. Els exàmens se realitzaren a la Comandància de Marina d´Eivissa i hi concorregueren sis opositors. Guanyà la plaça Marià Guasch. El tribunal era presidit pel capità de fragata Antoni Ferragut, segon comandant de la Comandància de Palma. Eren vocals: Guillem Company, capità del vapor ´Balear´; Francesc Costa, pràctic del port d´Eivissa; Manuel Serra, capità de la Marina mercant, i Joan Riera, patró. Foren uns exàmens públics, amb una important concurrència de públic. Dels altres opositors únicament coneixem els seus llinatges, que eren: Bauzà, Bonet, Ferrer, Ferragut i Torres.
Guasch es jubilà com a pràctic l´octubre de 1952, als 71 anys d´edat i va morí el 17 de març de 1961, a la seua casa del passeig de s´Alamera de Santa Eulària des Riu.
