Tenir el focus mal posat, generalment no ajuda gaire a entendre les diverses situacions amb què ens topam al llarg de la vida. Un focus, sobre una qüestió determinada, pot estar mal posat per dues raons: perquè un s´ho miri malament, amb una llum que no sigui la que correspon, o perquè algú te´l posi malament a posta, amb voluntat que no acabis de veure les coses tal com són. El desenfocament, idò, constitueix una de les eines més utilitzades per procurar que determinades coses no s´entenguin, o per portar la discussió al terreny que un li interessa.

Ara que el TIL ha passat a millor vida, podem comentar alguns aspectes importants dels desenfocaments promoguts des del Govern de les Illes Balears al voltant d´aquest malaurat projecte. Per exemple, hem patit el desenfocament relacionat amb la llengua que era objecte bàsic de discussió. Des del Govern, s´ha donat a entendre sempre que la discussió era al voltant de l´anglès, quan la qüestió de l´anglès sempre ha estat molt menor, molt relativa i molt tangencial. No es discutia sobre l´anglès, en absolut. Ni l´interès bàsic del Govern Balear, a l´hora de perpetrar el TIL, era promoure l´anglès. La intenció del Govern era, per damunt de tot, evitar cap tipus de preponderància del català dins el nostre sistema educatiu. Encara diria més: la intenció de l´Executiu presidit per José Ramón Bauzá era minimitzar el català i maximitzar el castellà. O siga, fer que el castellà tengués més pes que cap altra llengua dins el nostre sistema educatiu. Al llarg de tot el conflicte, des del Govern, ho han desenfocat parlant contínuament de l´anglès. I no dient ni una paraula sobre el paper que el TIL atorgava al castellà.

Si miràssim, emperò, els comentaris dels inspectors a l´hora de tornar projectes lingüístics mal fets als centres educatius, veuríem que, de l´anglès, pràcticament ni se´n parlava. La immensa majoria dels projectes que han hagut de ser rectificats per adequar-los al TIL, l´únic que havien de fer era reduir el nombre d´hores impartides en llengua catalana i augmentar el nombre d´hores impartides en castellà. Tot anava de castellà, i no d´anglès, a l´hora de dur a terme accions de caire executiu. Però només es parlava de l´anglès, a l´hora de dedicar-se a la comunicació pública. Assortadament, emperò, aquesta estratègia duta a terme per part del Govern ha estat tan barroera que ben poca gent hi ha caigut. La immensa majoria de professors, pares i mares, i fins i tot d´alumnes crec que ha tengut ben clar que el focus estava sobre la maximització hipertròfica de la presència de l´espanyol al nostre sistema educatiu. Tota la resta, des del meu punt de vista, al Govern li importa(va) un rave.

Ara tornam a patir desenfocament en relació a qui ha estat el màxim responsable de la perpetració del TIL. Han dut el pes de la sacsejada mediàtica, primer l´exconseller Bosch, i després l´espectacular consellera Joana Maria Camps. Tant en Bosch com na Camps han estat consellers kleenex en mans del president del Govern. Acab de veure que algun mitjà de comunicació fins i tot està intentant focalitzar l´autoria d´aquest projecte en el que ha estat secretari general d´Educació, Guillem Estarellas. La culpa del desori que l´educació de les Balears ha patit al llarg de tota la legislatura, idò, la repartim entre en Bosch o na Camps? O hi afegim també n´Estarellas?

Ni una cosa ni l´altra. El primer responsable (encara que no únic) del desori esmentat és el president del Govern Balear, José Ramón Bauzá. Ell ha estat el que ha volgut minimitzar la presència de la llengua catalana, de la nostra llengua pròpia, de la llengua nacional dels Països Catalans, en el nostre sistema educatiu. A l´educació i pertot arreu on sigui possible. En Bauzá voldria, si pogués fer exactament el que li vengués en ganes, que el català no fos oficial a les Balears, encara que en sigui la llengua pròpia. Va ser en Bauzá el que va promoure el descafeïnament de l´oficialitat de la llengua catalana, el que ha promogut l´hipertròfia de l´espanyol a l´educació i el que ha creat el caos a base d´inflexibilitat i d´imposició. En Bosch en una primera etapa, i na Camps a la segona, només han estat peons en mans seues, consellers d´usar i tirar que han servit fidelment la veu del seu amo. Molt trist, però molt ajustat a la realitat.

En resum, a l´hora de reclamar responsabilitats enfoquem bé les coses. El conflicte lingüístic a l´educació ha sortit de l´intent del Govern de les Balears de castellanitzar el sistema, per damunt del que permet la llei, per sobre d´allò que disposa el nostre Estatut d´Autonomia. Per això se l´ha carregat, entre d´altres coses, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. I el responsable del conflicte és, bàsicament, en Bauzá. També ho són tots els seus consellers, evidentment. I els càrrecs públics que tenen a veure amb educació. I els parlamentaris que li han donat suport. Tots en tenen una part alíquota, però cadascuna d´aquestes parts alíquotes és molt menor que la que li pertoca al president.