Margalida Viñas Roig, mestra de Santa Eulària

Del barri de la Marina

Margalida Viñas Roig va néixer al barri de la Marina de la Ciutat d'Eivissa, el dia 3 de gener de 1846. Els pares eren Ramon i Francesca. Els avis paterns eren Jaume Viñas i Vicenta Venrell, i els materns, Antoni Roig i Catalina Torres. Tant l'avi patern com el pare eren gent de mar, ja que el primer era patró i el pare, pilot.

Fou batejada el dia 9 d'aquell mes a l'església de Sant Elm per Vicent Torres Riera, beneficiat auxiliar de la Catedral. En el llibre de Margarita Riera Costa sobre la Comandància de Marina d'Eivissa es diu que Ramon Viñas Venrell (1794-1869?) era «pilot particular de tots els mars, títol expedit el 1817 pel Capità General del Departament de Cartagena». Tant els pares com els quatre avis eren naturals de la parròquia del Salvador de la Marina i sembla que es dedicaren a treballs relacionats amb la mar.

Margalida Viñas Roig es casà amb Marià Gotarredona Roig (1846-1920), també natural de la parròquia del Salvador de la Marina d'Eivissa; era fill de Críspul i de Rosa, membre d'una llarga nissaga eivissenca coneguda com els Crispulets, a causa de ser un nom que s'ha repetit de generació en generació en aquesta família. En la família paterna abundaven els fusters i comerciants i, en la materna, eren forners.

El matrimoni Gotarredona Viñas passà a residir al poble de Santa Eulària des Riu i allí nasqueren, almenys, els dos fills que hem pogut documentar: Críspul, nascut el 1874 i de professió forner, i Rosa, nascuda el 1880 i casada amb Joan Juan Noguera, comerciant. Aquestos dos fills visqueren tota la vida a Santa Eulària. Marià exercí la professió de fuster, seguint la tradició familiar. Margalida Viñas es casà amb Marià Gotarredona (846-1920), fuster, i persona ben coneguda a Santa Eulària, on exercia de fuster. Com a nota curiosa, cal dir que Marià Gotarredona figura entre les persones que el setembre de 1899, reberen el bisbe de Sió en la visita pastoral que efectuà a Santa Eulària. També i relacionada amb Margalida Viñas, es pot apuntar que la Junta Local de 1ª Ensenyança de l'Ajuntament de Santa Eulària de 1907 tenia com a vocal Rosa Gotarredona Viñas, filla de la nostra protagonista.

Mestra

Com a mestra, la primera vegada que la trobam en la documentació al nostre abast i a l'espera de poder aprofundir en el tema, és de 1874, el mateix any de la naixença del seu fill Críspul. La Gaceta de Madrid. Boletín Oficial del Estado de 22 de desembre de 1874 i en l'apartat 'Relación del número de niños y niñas, matriculados y asistentes a las Escuelas pública de esta provincia en 1874... con los nombres de los Profesores que las dirigen', diu que Margalida Viñas dirigeix l'escola de nenes de Santa Eulària, amb 22 alumnes; Joan Clapés dirigeix la d'al·lots, amb 28 alumnes.

Com a curiositat es pot apuntar que els mestres de Vila eren Joan Company, Joan Tur i Antònia Riquer, amb un total de 106 al·lots i 37 nenes. A Formentera trobam els mestres Guillem Coll i Isabel Torres, amb 30 i 24 alumnes, respectivament. A Sant Antoni regien les escoles Manuel Riutort i Joana Ros, amb 33 i 30 alumnes. A Sant Josep, Joan Torres i Antònia Rullan, amb 82 i 30. Finalment, a Sant Joan, trobam Josep Jofre i Maria Mayans, amb 30 i 18 alumnes respectivament.

L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria en l'edició de 1888 de 'Las Antiguas Pithiusas' diu que l'edifici de la casa consistorial de Santa Eulària, alberga, a més de l'Ajuntament, la caserna de la Guàrdia Civil i les escoles d'educació primària de nens i nenes, sense especificar els noms dels mestres que les regien. Abans havia apuntat que el poble tenia una cinquantena de cases.

Recordem que en aquells moments únicament existien escoles en els pobles capital de municipi. El 1890 es demanaven escoles incompletes (vol dir que sols per al·lots) per als pobles de Santa Gertrudis i Jesús, encara que hauran d'esperar molts d'anys per veure satisfetes aquestes peticions.

Tornam a Trobar Margalida Viñas el 30 d'octubre de 1890, quan es publicà l'escalafó general de mestres de primera ensenyança de la província de les Balears i apareix dins la classe quarta.

El 1902 es troba una nota a 'Los Archivos de Ibiza', que dirigia un altre santaeularier destacat, l'historiador Josep Clapés, que diu que a Santa Eulària hi ha una escola d'al·lots, el mestre de la qual és Jaume Adrover, amb 54 alumnes i l'escola de nenes és dirigida per Margalida Viñas, que atén 26 nenes.

El 6 de desembre de 1904 va prendre possessió de l'escola de nenes d'Andratx, per concurs d'ascens convocat el 1903. Fins a aquell moment constava a l'escalafó de mestres de 4ª categoria i ara passava a la categoria 3ª. Cal pensar que aquest ascens fou el motiu del seu trasllat a Mallorca.

Fou jubilada l'abril de 1908, era mestra a Andratx, tot seguit passà a residir de nou a Santa Eulària. Com a curiositat es pot apuntar que la pensió de jubilació a la qual tenia dret era de 920 pessetes anuals. Just l'any següent, el 1909, arribava com a mestra titular de l'escola de Santa Eulària, Margalida Anckerman Canet.

Deute d'agraïment

Margalida Viñas Roig va morir el 29 d'agost de 1911 al poble de Santa Eulària i en la nota necrològica diu que durant molts anys fou mestra de l'escola pública del poble.

Aquesta mestra forma part de la primera generació de dones que exerciren la docència a escoles públiques de l'illa d'Eivissa, generació en la qual destaquen noms com Antònia Riquer Escandell, Catalina Palerm Company, Joana Ros Tur o Antònia Ripoll Ribas; mestres que la nostra generació té pendent un deute d'agraïment.

Per tot l'anterior, sembla que és del tot escaient que l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu honori aquesta mestra amb la designació d'un carrer amb el seu nom. Dedicà més de trenta anys de docència a aquest poble. Iniciativa que convendria estendre a altres dones docents que han dedicat bona part de la seua vida a ensenyar a la població dels nostres municipis.