El llibre i la rosa

O la rosa i el llibre en perfectíssima aliança entre dos formes de viure i entendre el plaer -i més enllà del plaer només hi ha la misèria de Vox i els seus socis-, l’exclusiu motor, l’oli necessari per engreixar la vida nostra i de cada dia, la fèrtil maquinària. Lògicament el plaer com inevitable força de la naturalesa dins el vertigen d’un món, i ara em posaré brutalment moralista, on la brutor i la merda vessa per tots els costats, d’una vida quotidiana que de vegades, però només de vegades, produeix vòmits a gran escala. Però al marge d’aquestes tendres frivolitats viu i existeix amb potència de renovació periòdica, estable, la jornada de Sant Jordi quan aquest proper dimarts s’Alamera ciutadana -Vara de Rey és amb perdó, un invent peninsular- i altres indrets de les illes es transformaran amb l’espectacle popular de llibres al carrer. Al carrer i a l’abast de tots i de tothom. Veure i observar la posada en escena de la literatura per un ambient de festa i alegria marcarà sens dubte el clima d’unes protagonistes principals a la vegada que inevitable. L’emoció del llibre, del text per descobrir, la bellesa intacta de la rosa quan és un regal de transmissió eròtica, de missatge efectiu no exent de pertorbadora sexualitat. Pàgines i lletres que transporten al viatger per inèdits paratges, per geografies infinites, per oceans salvatges... La presència d’autors a peu de carrer a l’hora de signar exemplars quasi sempre inèdits, el passeig amunt i avall per llocs aquells on regna la alegria i la felicitat de les llibreries que oferten -deu per cent de descompte -productes creatius, d’imaginació fetes a l’ombra i a la llum de l’anomenada inspiració, aquesta petita bruixa de tots els dimonis que sovint juga al gat i al ratolí per desconcert de l’escriptor. Sant Jordi, el llibre, la rosa. Sí, la felicitat. La felicitat de l’abril.