Diverses, singulars, plurals

Diverses, singulars, plurals. Així cal qualificar -i aleshores també definir- a una colla de dones dedicades a la poesia. Però no només a la poètica, que és molt, sinó a una manera de definir, de ressituar el paper de la dona -ara parlaria de la dona creativa- traduït per elles mateixes en una mena de poemari rescabalat. I aquí el mot, el verb rescabalar té una importància més que notable. És evident a la primera pàgina del llibre, a la contraportada: «Rescabalar; compensar, reparar el perjudici que hom ha sofert». Declaració de principi i avis a qualsevol navegant. Cinc són les dones que organitza aquest col·lectiu femení, feminista, Maria Neus Planells Molina -«Un dia vaig tenir un llibre/molt polit entre les mans.. Ses tapes eren precioses...»-, Montserrat Rovira Pascual -«Camins fets de paraules/Una trobada inesperada...-, Emma Segura Oms -«Fa un parell d’anys amb il·lusió...»-, Esther Serra Jiménez -«Poemes trencats/versos esgangalats/desgavell de paraules...»-, Sonya Torres Planells -«Fem conèixer els nostres mons...»-. Fragments de poemes d’un llibre dedicat a totes les dones silenciades. Silenciades és clar al llarg de la història, al llarg dels segles.

O sigui, que es tracta de rescabalar una injustícia perpetrada i perpetua. Passat, present i futur. Ara evidentment les coses han canviat, estan canviant. I el llibre, aquest llibre, n’és una prova claríssima. ‘Diverses’ representa una obertura, una projecció al món, al seu desenvolupament dins la variada temàtica i formalitat literària que es detecta entre les seves autores. Ritme i estil, observació de les coses i dels sentiments, varietat i fets diferencials contribueixen a un llibre que és una revelació. Però també un acte de protesta, de reivindicació. A la cloenda de ‘Diverses’ es reprodueix part d’un poema original de la magnífica autora Maria Mercè Marçal, «Dins la pell de l’ona salada/serem cinc-centes, serem mil/perdrem el compte a la tombada/juntes farem nostra la nit».

Suscríbete para seguir leyendo