Opinión

Pressupostos

Tota la polseguerada de l’afer Córdoba, al Consell de Formentera, ha permès d’embolcallar amb una espessa calitja la qüestió dels pressupostos per a l’any vinent. A estones, m’ha fet la impressió que algú tenia la intenció d’amollar com una mena de raig de tinta de calamar perquè ningú no es fixàs, ni remotament, en com quedaven els pressupostos per a l’any 2024. Habitualment, la gent no s’hi fixa gaire, en aquesta qüestió fonamental. Fins i tot les persones que tenen un cert interès per la cosa pública, solen passar per sobre de parts tan àrides i de poc lluïment a les converses de barra de bar, a les tertúlies de cafè o fins i tot a les tertúlies de més volada, a través dels mitjans de comunicació. La tramitació dels pressupostos sol esdevenir una qüestió feixuga, de mal dur, poc atractiva. Però, al mateix temps, és en aquests pressupostos on podríem identificar les diferents maneres de fer política, i on la gent, en realitat, hauria de posar l’atenció a l’hora de decantar-se per una formació política o per una altra.

Record que la setmana passada, en Llorenç Córdoba va desgranar les parts del pressupost que volia per a Formentera que s’havia carregat el Partit Popular amb els seus vots, al Parlament de les Illes Balears. De seguida, naturalment, des del PP varen passar a desmentir-lo. I desgranaren allò que es pensava fer, en un futur (de vegades determinat, de vegades no), a la Pitiüsa del sud. O bé ho vaig entendre molt malament -cosa que també seria possible, perquè ho vaig caçar a vola-orella a través d’una informació de Ràdio Illa-, o no hi havia absolutament res per a Formentera per al 2024. Efectivament es parlava de projectes, però per més endavant. I de vegades sense cap tipus de data de realització plenament tancada. És a dir, desmentint el president del Consell de Formentera, des del Govern de les Illes Balears... li donaven la raó. La qüestió, emperò, era que no ho semblàs del tot, que fes l’efecte per a un oient poc atent que sí que hi havia pressupost per a Formentera per al 2024, que sí que hi havia partides per a la Pitiüsa del sud, que el president del Consell estava mentint.

I, mentrestant, com queda, l’illa d’Eivissa, dins aquests exercicis de “foc amic”? Per a què tenim pressupost? En què es gastaran els diners públics, a la Pitiüsa del nord? Efectivament es gastaran? Em faig aquesta darrera pregunta sent ben conscient que tot això forma part només de la confiança que els ciutadans puguem tenir en els nostres representants públics. Perquè una cosa és el que diuen els pressupostos i una altra, de vegades de molt diferent, és allò que s’executa. A redòs de l’última pregunta que m’he formulat em ve al cap la negociació amb les forces polítiques catalanes per formar govern a Espanya. Resulta que un dels acords és que l’Estat pagui... una part (ni tan sols majoritària) del deute que ha acumulat amb la Generalitat de Catalunya. És a dir, s’arriba a negociar que es pagui allò que apareix en els pressupostos, que es pagui allò que ja ha estat compromès a través d’una llei. M’imagin que a qualsevol país situat al nord de París un acord d’aquestes característiques resultaria completament impensable. Perquè, en principi, les lleis -la de pressupostos inclosa- estan fetes per complir-se. I no pot entrar en una negociació el compliment (o no) d’una llei aprovada per un parlament sobirà.

A Eivissa i a Formentera hauríem d’estar especialment escaldats per tot allò que guardi relació amb els pressupostos, tant del Govern de les Illes Balears, com, molt especialment, de l’Estat. Històricament, el maltractament de les Illes Balears per part de l’Estat se situa en uns estàndards elevadíssims. Habitualment, les nostres illes són la comunitat dita autònoma més maltractada en els Pressupostos generals de l’Estat. I, dins les illes que formen el nostre arxipèlag, se sol observar una clara tendència a menystenir les illes anomenades “menors”, molt especialment Eivissa i Formentera.

Qualsevol signe de “rebel·lió”, emperò, quan es discuteixen pressupostos, sol ser molt mal vist per part de les formacions polítiques que n’hauran de gestionar l’aplicació. I aquí ve un altre problema important, de fet el principal perquè les illes Pitiüses se’n surtin mínimament airoses: el fet que la cúpula del partit que haurà de gestionar-los aquí ultrapassi els límits geogràfics de Formentera i d’Eivissa. De la mateixa manera que les Balears tenim el problema endèmic que qui discuteix els pressupostos per a nosaltres, a Madrid, té el centre d’obediència al carrer Génova o al carrer Ferraz d’aquella mateixa ciutat. I així em fa l’efecte que la cosa té molt mal endreç.