El crit silenciat dels docents

Els i les docents, exhaustes, lluiten per superar la burocràcia i les limitacions per aconseguir una educació de qualitat. Ja és hora de rescatar l’ànima de l’educació, escoltar i donar el suport necessari per garantir la continuïtat de la vocació i assegurar la qualitat d’un ensenyament cada vegada més empobrit per la manca de recursos.

Com reflecteixen els darrers informes, en els últims anys s’ha produït un canvi significatiu en la figura del docent, afectant de manera directa la seva motivació i vocació en l’àmbit educatiu. La sobrecàrrega burocràtica i els canvis normatius han contribuït a aquesta situació preocupant, on les pràctiques educatives continuen gairebé sent les mateixes, malgrat les transformacions en el llenguatge normatiu.

Els docents s’enfronten a una situació on se’ls proporcionen només eines bàsiques per exercir la seva tasca, mentre se’ls exigeix realitzar autèntics miracles. És important destacar que les propostes educatives plasmades en els despatxos de qui elabora les normatives sovint semblen més una utopia que una realitat en els centres educatius. Sense els recursos personals i materials adequats, amb una càrrega burocràtica i de tasques que no decau, així com amb les actuals ràtios i les creixents necessitats dels alumnes, es fa impossible dur endavant un projecte educatiu que doni una resposta efectiva.

La vocaen ció dels professionals de l’ensenyament és indiscutible, ja que són conscients de la importància d’educar i formar les futures generacions. No obstant això, els reptes als quals s’enfronten avui en dia són immensos. Les exigències burocràtiques i les limitacions de recursos fan que molts docents experimentin un desgast que afecta la seva motivació i benestar.

Per això des de la Federació d’Ensenyament de CCOO, demanem que l’administració prengui mesures urgents i es posi en funcionament un dels punts del nou Acord Marc. L’objectiu ha de ser reduir la càrrega burocràtica imposada, és necessari reflexionar sobre aquesta situació i prendre mesures concretes. Cal proporcionar-los els recursos necessaris, tant personals com materials, perquè puguin desenvolupar la seva tasca amb eficàcia i satisfacció. A més, és imprescindible establir un diàleg constant amb els professionals de l’educació per entendre les seves necessitats i cercar solucions conjuntes.

La prioritat ha de ser sempre la qualitat de l’ensenyament i el benestar dels docents. Només així podrem assegurar un futur prometedor per als nostres alumnes, on la vocació dels docents sigui valorada i estimulada, i les pràctiques educatives es converteixin en una realitat efectiva i no només en paraules sobre el paper.

Suscríbete para seguir leyendo