No és un titular que ven, ni el que estam acostumats a llegir o escoltar en els diaris o informatius. No és notícia parlar de persones que en la seua trajectòria vital s’han dedicat en cos i ànima a ajudar els altres. Un empresari que va saber unir els seus objectius vitals amb els empresarials. Difícil binomi, i més en els nostres temps. Acostumats a veure el món d’empresa, dels negocis, sense ànima, sense escrúpols, sense mesura. Trobar exemples de bones pràctiques que tal volta no han fet milionaris els seus propietaris però que han donat feina i benestar al seu voltant. Persones que han sabut teixir una xarxa de relacions que van més enllà de les purament mercantils. Innovant, emprenent, donant iniciatives, creant associacions empresarials... I el més important: liderant, amb el seu exemple, la seua conducta irreprotxable, la seua noblesa, la seua bonhomia, el seu entusiasme, la seua curiositat, el seu esperit jove, una veu melodiosa que t’envoltava, uns ulls vius i brillants, finestrals del seu gran cor.
Persones que transmeten el seu missatge de germanor, de solidaritat, preocupades i ocupades a canviar el món. I de l’única manera que es pot fer és començant pel teu entorn immediat. Llaurant, cultivant dia a dia les llavors dels valors humans, de bones pràctiques, d’amor al teu voltant.
Te’n vares anar ja fa sis anys i encara tenc ben viu a la memòria el que t’inquietava: ja amb la mobilitat molt deteriorada, no era el teu estat de salut, ni els teus problemes... No, a tu el que no et deixava dormir eren les injustícies socials, tanta gent que en les darreres crisis havia quedat arraconada, marginada socialment. Estaves preocupat per tornar a muntar el banc d’aliments, impulsant des de Càritas noves fórmules per ajudar a tantes i tantes persones...
Avui m’ha vingut al cap la teua figura, en veure’t reflectit en la teua família reunida per preparar el traspàs de la teua mitja taronja, la teua companya de vida, na Nieves, l’estimada mestra de generacions i generacions d’eivissencs, pel viatge que la portarà al teu costat.
Ibiza us trobarà a faltar, us enyorarà. Vàreu posar els fonaments de la nostra generació i, com deia en un article Miquel Àngel Riera, que diferent seria el món si hi hagués molta gent com vosaltres.
Pepe Riera i Nieves Marí us tendrem sempre presents als nostres cors.
