El meu fill fa anys el 22 de març, i enguany per mor de les pluges vàrem endarrerir el dia de la celebració. Ho celebrarem el passat 2 d’abril, a la platja de Port des Torrent. Una de les poques que encara conserva un entorn tranquil, familiar i punt de trobada de gent local. Oh! Sorpresa, ja ho puc dir en passat. Una de les poques platges que conservava un entorn tranquil. Un grup empresarial que ja ens ha fet abandonar Cala Bassa i perdre-la durant els mesos estivals ara també ha adquirit els locals de Port des Torrent.
Mentre el meu fill i els seus amics jugàvem descalços a la vorera de la mar aprofitant un dia de sol, havíem de suportar una festa d’adults amb complexe de ‘Peter Pan’ vestits amb plomes i pistoletes de plàstic a ritme de ‘chumba chumba’ on a un racó de la platja havia grupets de gent amb pinta de mafiosos venen bossetes no gaire legals a plena llum des dia a la vista d’infants. Una carta de presentació perfecte del que ens espera els propers mesos.
Sí, tenc ansietat. Aquest estiu, encara més, amb l’excusa del covid, es donarà carta blanca a tot aquets tipus d’establiments, amb la justificació que generen llocs de feina. Ens hem de preparar per una temporada on tot estarà permès perquè durant dos estius, els establiments d’oci nocturn no es varen forrar a costa del descans dels veïns i ara ploren per recuperar el temps i la pasta perduda. En fi…
Sí, tenc ansietat. Ens hem de preparar per a que ens facin fora de casa, només estam programats per treballar i partir cap a casa. Ibiza com un parc d’atraccions on tot val, això si, els locals no som benvinguts.
Eivissencs, eivissenques, pagam impostos per no gaudir de platges ni de passejos, ni d’excursions, pagam per tenir es serveis d’urgències col·lapsats, carreteres plenes, música a fort volum per tot dia i nit, pagam impostos per no rebre res. Be, res si, molèsties i angoixa. Molts podran dir que tenim feina i bla bla bla, però ha quedat més que provat en aquests darrers estius que segons quin tipus de negoci no és necessari a Ibiza. No necessitam vendre descontrol, no necessitam tant ‘beach club’ ni llistes VIP, no necessitam tant ‘luxury’ barat, ni descapotables, ni botelles de champange. El que en realitat necessitàvem era governants i empresaris valents per apostar pel canvi que realment mereixem i que és compatible entre visitants i locals. Mereixem uns governants i empresaris que deixin d’anar a fires turístiques amb fotos d’una Ibiza tranquil·la, neta i bona per tothom, perquè la realitat, per desgràcia, és ben diferent.
Sempre recordaré un comentari que em feren uns clientes suïssos l’any passat, «és el primer cop que visitam Ibiza perquè sabíem que les discoteques i clubs estaven tancats, ens hem trobat una illa preciosa, amb bona oferta gastronòmica i racons màgics, tornarem!». Pobrets meus, crec que si enguany tornen tendran un susto gros.
Sí, tenc ansietat, la meva vida, el meu descans, les meves rutines i la meva estimada roqueta, tenen preu (massa barat). Feliç temporada.
