Opinión | Tribuna

El PP d'avui, el PP de sempre

Diuen que darrere una bona venda hi ha una gran campanya publicitària, però no ens enganyem, quan el producte decep una vegada i una altra, les vendes decauen substancialment i progressivament. El màrqueting no ho és tot, i el maquillatge, encara que de manera transitòria cobreixi alguns defectes menors, mai acaba amb les imperfeccions de base ni amb aquelles fruit de pràctiques desafortunades i continuades en el temps, dels efectes de les quals és impossible desprendre’s per molt que un s’hi esforci: abans o després afloraran inevitablement, amb cruesa i sense compassió. I no cal anar molt lluny per comprovar-ho. Basta seguir la trajectòria del PP, que no deixa de protagonitzar en tots els àmbits, des del local al nacional, escenes i espectacles sencers que ja no sorprenen i que, en conjunt, constitueixen un dels més destacables serials de gènere negre de producció pròpia: traïcions, corrupció, espionatge... El que sempre s’ha sabut i que abans s’havia de descobrir als tribunals o a través d’investigacions periodístiques, darrerament ja ho exposen ells mateixos: la podridura portada a l’extrem incommensurable, el súmmum de la degeneració política i democràtica. Ni els canvis de sigles ni la teatralització de les successives reunificacions i escissions amb l’extrema dreta l’alliberen de la seva essència. Ni les bones campanyes salven un mal producte!

Els teleespectadors del BNP al canal insular TEF vàrem ser testimonis fa uns dies d’un dels darrers episodis que composen el serial protagonitzat pel partit que aspira a governar la nostra comunitat autònoma i el conjunt de l’Estat espanyol. L’expectació davant l’entrevista a la presidenta del PP balear i candidata a les pròximes eleccions era gran: s’esperava rica en idees, projectes i il·lusió, relacionats sobretot amb els canvis que experimentarà en breu el seu partit. Però no hi va haver ni unes ni els altres, ni res que il·lustràs el «nou camí» que el PP emprendrà fruit de la greu crisi que afronta. Només la constatació del que ja forma part intrínseca d’aquest ‘modo di fare’ massa freqüent en els integrants d’aquesta formació política: el maltractament verbal, sistèmic i groller, acompanyat de l’engany, en el seu afany de destruir i impedir que es facin coses, tot amb l’obsessió d’aconseguir el poder. La demonització de les accions i propostes de l’actual govern, la desconsideració, el menyspreu i la desqualificació, donant protagonisme al mer discurs fanfarró amb repercussió als mitjans, superen en aquest PP recalcitrant a la capacitat de generar idees, a la profunditat del treball i a la que hauria de ser la seva funció de generador i mediador d’alternatives.

Sent la política una activitat

més, una feina intensa i bella de responsabilitat, una labor imaginativa útil per a la societat, el seu contingut no pot ser altre que el de millorar la vida de tots i cada un dels ciutadans, aconseguir que tots els que componem la família humana puguem realitzar-nos i comptar amb oportunitats semblants de dur endavant els nostres projectes de vida, els nostres interessos i les nostres il·lusions. En aquest quasi final del primer quart del segle XXI tot el que no sigui això és inadmissible i censurable. El temps i la ciutadania ens donaran la raó...