Opinión | Temps de magranes

Extraordinari Berlanga

Berlanga, ara, a les acaballes del 2021, un centenari. El seu primer centenari que també altres vindran. Un home mort més viu que mai. Visualment molt agut i encertat, un dels nostres millors creadors, Luís García Berlanga, com a mínim té cinc pel·lícules modèliques, de primeríssima qualitat dins la història general del cinema espanyol. Per exemple, ‘Bienvenido mister Marshall’, ‘Calabuch’, ‘Plácido’ -un motocarro inoblidable-,‘El verdugo’ i inevitablement per sempre més, ‘La escopeta nacional’, un retaule vitriòlic digne de Willy Wilder sobre els darrers anys del franquisme. Cinc films d’honor i de prestigi que justifica, i plenament, tota vida dedicada al cinema iniciada amb la companyia d’un altre clàssic Juan Antonio Bardem, ‘Es pareja feliz’/Fernán Gómez, Elvira Quintillá. En té d’altres lògicament que explica la seva filmografia. Crític, entranyable, paròdic, filtrador d’un humor, d’uns personatges veritablement originals, Berlanga és peça, major dins l’àmbit fílmic del país. Ara, des del primer de gener passat, s’ha celebrat i amb tot justícia el centenari del seu naixement. «Con una irónica ternura y una sensibilidad para retratar la picaresca valéndose del esperpento Berlanga consiguió sortear los embates de la censura y abrir su personalísima vía de crítica social...». Són paraules, excel·lents paraules, de Miguel Ángel Villena al seu llibre ‘Berlanga, vida y cine de un creador irreverente’, premio Comillas 2019. Berlanga, un centenari. Magnífica.

Suscríbete para seguir leyendo