A Formentera durant aquest any s’ha atès a 33 dones víctimes de violència masclista. La violència contra les dones existeix i té moltes diverses formes, de fet un 70% de les dones pateixen violència en la seva vida. Aquestes dades evidencien que queda molta feina per fer.
Creure que la violència contra les dones és un assumpte privat, o ignorar els diversos tipus de violències que existeixen i les seves diferents manifestacions contribueix a que seguim construint una societat que permet la violència contra les dones.
Sí, la societat la construïm entre tots i totes. Per tant, depèn de nosaltres posar fi a la violència contra les dones.
I en aquesta línia, ONU Mujeres ha elaborat un decàleg que ens convida a passar a l’acció. Ens convida a escoltar: Quan una dona comparteix la seva història de violència, està fent la primera passa per trencar el cicle del maltractament. Hem de garantir-li l’espai segur que necessita per parlar i ser escoltada.
Destaca la importància de la generació més jove. L’exemple que els donem determina què pensarà sobre el gènere, el respecte i els drets humans. Hem de parlar sobre els rols de gènere el més aviat possible i qüestionar els trets i les característiques tradicionals assignades a homes i dones.
Hem de crear consciencia pel que respecta a la necessitat de consentiment i autonomia física. El consentiment ha de ser convençut, clar i lliure, un «sí» actiu expressat. I totes i tots hem d’integrar el consentiment convençut a les nostres vides i rebutjar qualsevol actitud que acabi desdibuixant els límits del consentiment sexual, culpabilitzant les víctimes i exculpen els agressors del delicte que han comès.
Un altre aspecte clau per eliminar la violència contra les dones és conèixer els indicis del maltractament, aprendre com podem ajudar i comprometre’ns a fer-ho. Hi ha moltes formes de maltractament i totes poden deixar seqüeles físiques i emocionals greus. Els missatges d’assetjament per part de la seva parella, la por o la mostra d’ansietat, les despeses controlades o intervingudes, canvis en la forma de ser o en l’aparença física, la pèrdua d´interès en les aficions, o la mostra de canvis en el menjar o el dormir... Tot son indicis i no podem mirar a una altra banda. Totes i tots ens som part.
El nostre compromís també ha de ser contundent a l’hora de demostrar la nostra oposició a la cultura de la violació, la que es dóna en entorns socials que permeten que es normalitzi i justifiqui la violència sexual, i en aquests entorns s’alimenta de les persistents desigualtats de gènere i les actituds sobre el gènere i la sexualitat. Posar nom a la «cultura de la violació» és la primera passa per a desterrar-la.
Hem d’examinar els nostres comportaments i creences i fer l’exercici de pensar en com definim la masculinitat i la feminitat, i com influeixen els nostres propis prejudicis i estereotipus.
La violència pot adoptar moltes formes i hem de prendre partit contra certs comportaments. Hem de contribuir a desnormalitzar-los, a explicar què fets aparentment innocents i minúsculs contribueixen a la concepció de la dona com un objecte al servei dels homes. No hem de lamentar-nos només davant aquests fets, sinó que hem de contribuir a eliminar les accions quotidianes que els fan possibles.
La lluita per l’eliminació de la violència contra les dones no és una lluita de les dones que la pateixen. No és una lluita només de les administracions, de la justícia o dels cossos de seguretat. És i ha de ser un compromís que hem d’assumir totes i tots nosaltres, i que hem de renovar cada dia, i no només quan el calendari ens ho recorda.
La fi de la violència contra les dones depèn de nosaltres. De totes i tots. Cada dia.
Alejandra Ferrer | Vicepresidenta del Consell de Formentera
