Algú -o alguna, que el paperet oficial publicat per Es Diari’ dies passats és sexualment ambigu- a Can Botino, cap i casal del poder municipal a Vila, ens adverteix que en arribar aquestes dades d’una canícula tan estúpida com innecessària el ciutadà ha de passar per caixa perquè les arques municipals puguin està riques i plenes. Parlo de l’anunci de cobrança, període voluntari de l’any 2021. Poca broma company, poca broma. De la nota, ampla i exhaustiva, voldria destacar una paraula, un mot que no és simple més aviat perfectament tot el contrari. La paraula és voluntari. I això vol dir que, almenys de moment, si no pagam no passa res -però si passa i molt- i tots tan amples com feliços en podrem dedicar altres coses més lúdiques. Tocar el piano, escalar l’Everest o anar al gimnàs i transformar-nos en un Rambo casolà. De tota manera la bona gent de Can Botino vol clarificar les coses. Per exemple, «per tal de facilitar el pagament dels tributs municipals s’han emès documents cobratoris dels esmentats tributs que s’hi han tremés als contribuents afectats...». Un llenguatge on la puresa burocràtica n’està l’ordre del dia. I de la nit. Llavors, la pregunta, mica innocent és la següent, ¿un servidor, ànima càndida poeta emèrit per la gràcia de Déu i repartidor de pizzas a domicili, és un afectat pels senyors de Can Botino?. Ara al pas dels dies i de les hores sóc afectat de forma tributària. Són les normes, són les anomenades ordenances municipals encara vigents… A pagar, quina putada...!
